El retorn del soldat arenyenc

Andreu Flores Flores tenia la seva vida feta a Arenys de Mar, on residia almenys des de l’any 1931, quan el van cridar a files per lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà. Com tants altres, va deixar enrere la seva dona i el seu fill Josep, de només dos mesos. Aquestes són algunes de les poques dades de què disposen els seus descendents. Ara, si més no, saben com va morir: una bala li va foradar el crani i el van haver d’operar d’urgència a un hospital de campanya al Mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre, però no van poder salvar-li la vida. El seu cos descansava en una fossa comuna associada a aquesta masia -la més gran excavada mai a Catalunya- on han descobert 177 cossos, però de moment només ell ha pogut ser identificat. I això ha estat possible gràcies a la mostra d’ADN que el seu fill Josep va entregar abans de morir. 

Quedava enrere un llarg camí iniciat per la família, que l’any 2009 havien registrat Andreu Flores al cens de persones desaparegudes. Hi havia massa llacunes a la història familiar. “No sabíem on era el meu avi”, explica la néta Jèssica Flores. “Necessitàvem tancar un dol i saber d’on venim”. 

                                                                Andreu Flores amb la seva dona 

                                                                       i el seu fill Josep, l’any 1938.

                                                                                       Foto: Familia Flores

Després de la mort d’Andreu Flores, la seva dona, Lola Xuriguera, va refer la seva vida i va marxar a viure a Arenys de Munt amb el nou marit. Al seu fill, potser pels tabús de l’època, li va parlar molt poc del pare biològic, de tal manera que ara els seus descendents saben molt poc de l’avi Andreu: que era de Palomares, Cuevas del Almanzora (Almeria) i va venir a viure a Canet; però desconeixen on es va casar, tot i que és probable que fos a Arenys de Mar. Només compten amb tres fotografies: la del casament, la foto de família amb la seva dona i el fill acabat de nàixer i una tercera de 1934 a les escales del Mercat amb un grup de nois, potser treballadors -ell era enguixador-. 

El passat 27 de març, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, van entregar les restes a la família durant un acte de reparació i memòria històrica al cementiri d’Arenys de Munt. “Va ser emotiu, per totes les coses que es remouen internament”, segons Jèssica Flores. “Va servir per dignificar i fer-li un lloc a l’avi; el volíem rescatar de l’oblit”. 

El pare de la Jèssica, que no va poder viure per veure el resultat de la cerca de tants anys, “segur que hauria estat content i orgullós que el meu avi hagués lluitat pel bàndol republicà, perquè el meu pare era un home amb molta consciència, amb un profund sentiment de pertinença al país, Catalunya, i un ferm defensor de les llibertats i la justícia”. 

Ella sap que la donació d’ADN ha estat la clau per trobar l’avi Andreu, per la qual cosa recorda a les famílies que tenen algun parent desaparegut a la guerra que “els censin i donin ADN, com més directe, millor, pot ser de néts i de nebots”. 

De fet, hi ha una dada que sobta: existeixen unes 6.000 persones inscrites al cens de persones desaparegudes, però només 2.700 han donat mostres. “Pot ser per desconeixement”, diu Jèssica Flores, “i després, cal que la persona ho vulgui; el meu pare també deia que no calia remoure el passat, però suposo que la nostra insistència el devia anar conscienciant”.