Cas Ràdio Arenys: dos imputats i una minuta cara

L’Ajuntament contracta una advocada que cobrarà 18.000 euros
Arxivat a: Política · Ràdio Arenys
| dijous, 1 de de desembre de 2022, 13:00

El cas de les presumptes irregularitats detectades a Ràdio Arenys i que un informe de la Diputació hi va veure indicis de criminalitat, avança en l’àmbit judicial. Un jutjat d’Arenys de Mar ha iniciat les diligències prèvies i ha citat com a investigats (abans es deia imputats) al treballador que hauria facturat irregularment factures durant nou anys per un import de 93.000 euros, i també a l’exdirector de l’emissora. 


Radio arenys xs

Els fets s'investiguen des dels darrers mesos. Foto: Xavi Salbanyà


Paral·lelament, almenys dos membres del consell d’administració de Ràdio Arenys i l’actual director han anat a declarar en qualitat de testimonis. Arran de l’obertura d’aquestes diligències judicials, l’Ajuntament ha contractat els serveis d’una advocada que defensarà els interessos de l’emissora en tot aquest afer. L’objectiu d’aquesta lletrada és reclamar per a l’emissora el retorn dels 93.000 euros que s’haurien pagat de forma irregular. 


El cost de la defensa de l’emissora puja a 18.000 euros i posar en un compromís el pressupost de la ràdio que va molt ajustat en els darrers temps. Sobta que un tema així no vagi a càrrec dels serveis jurídics de l’Ajuntament. 


Cal recordar que, segons consta en l’acta de la reunió del consell d’administració de Ràdio Arenys del 17 de desembre passat, els fets que s’investiguen tenen a veure amb un empleat de l’emissora que presumptament hauria falsificat un NIF per defraudar a Hisenda mitjançant una entitat “inexistent”. A més, aquesta “utilitzava com a tapadora per convertir diners blancs en negre des de l'octubre del 2012 fins al juliol del 2021”. En aquesta reunió també es fa constar l’ús presumptament irregular de les credencials de Ràdio Arenys i es qüestiona la facturació per la realització d’un programa radiofònic durant nou anys per valor de 93.000 euros. 


L’instructor de la Diputació que va investigar el cas va indicar que es podrien haver comès quatre delictes: falsedat documental, estafa, frau i l’aprofitament d’un ens públic en benefici particular.