El vaixell ocupat on es refugiaven delinqüents marxa del Port d’Arenys

Quatre anys i mig ha durat l’angoixa dels usuraris del Port d’Arenys en haver de suportar els delinqüents que van ocupar il·legalment el vaixell d’encerclament que va quedar amarrat al moll després d’un embargament a causa del deute, de més de 600.000 euros, que acumulava el seu armador amb una entitat financera.

Moment de la sortida del vaixell remolcat fora port. Foto: Fede Cedó.

Des de llavors, l’embarcació ha estat lloc d’acollida de traficants de droga i lladres, convertint-se en un punt negre de la seguretat local fins a l’arribada del nou cap de l’Àrea Bàsica Policial, l’inspector, Ventura Comas. El cap de mossos va elaborar un extens informe on demostrava que, a banda de ser un problema per la seguretat, els ocupants del vaixell eren multireincidents en robatoris i altres delictes, com el tràfic de drogues. 

Això va propiciar que els dos individus que, després de cada judici tornaven el carrer, enguany no ho fessin. Tant el fiscal com el jutge van accedir a la petició dels Mossos i van considerar la presó preventiva pels dos delinqüents que darrerament tenien el “Família Rivas” com a centre d’operacions. Aquesta pressió policial també ha contribuït a fer que les administracions, aprofitant algun canvi produït en la situació financera de l’armador amb l’entitat deutora, comencessin a negociar la retirada del vaixell del Port d’Arenys.

Les negociacions van fructificar i la retirada del vaixell es va produir el matí del 23 de desembre. Dos remolcadors contractats per Ports de la Generalitat, van remolcar al “Família Rivas” fins al port de Vilanova, en un punt del moll on no es pot accedir lliurement on no es preveu desballestar-lo fins que hi hagi una resolució judicial en ferm. Als remolcadors els van escortar una llanxa de la Unitat Marítima dels Mossos d’Esquadra, presents al moll durant tota l’operació per desamarrar el vaixell.

El “Família Rivas”, construït a Drassanes Dalmau, havia estat una de les embarcacions pesqueres d’encerclament més potents i tecnològicament avançades del litoral català. Els seus vint-i-cinc metres d’eslora es descomponien sense que ningú hi pogués fer res. Els dos motors, de 800 cavalls de potència, van quedar inservibles. Els aparells electrònics van ser robats i el casc començava a tenir alguna petita via d’aigua. El perill era evident, tal com havia fet notar en nombroses ocasions el patró major de la Confraria de Pescadors, Antoni Marzoa, ja que els els ocupes cuinaven i feien foc.