La primavera és a tocar

​Postals arenyenques per Mercè Boher
|

Mercè Boher

Com m’agrada caminar els vespres arenyencs. Les darreres alenades d’hivern, a recer d’una gorra comprada fa anys i entaforada dins la bufanda, em porten cap al barri antic. Amb llum a les passes musico els carrers. Alguns bars tanquen d’hora, hi ha botigues que obriran quan els ametllers hagin fet flor. La gent que trobo por-tem el cos encongit de fred, l’esquena de jornada de cadira i alguns són acompanyats per gossos. D’altres enèrgics enraonen a través d’auriculars sense cable. Conversen amb l’empenta com si fos l’última vegada i si coincidim perquè vénen de cara, miren de reüll per-què s’ha trencat la intimitat que han fabulat absorts. Fa dies que no passo per la biblioteca. Aquest pensa-ment neix davant de les Clarisses i immediatament després em punxa una pregunta: quin dia respiraran les històries i podran ocupar el seu espai sense ser aixafades o amagades, deleroses de trobar mans i mirades que les acompanyin?