Ara passo poc temps a Arenys

Estudis, feina, celebracions, poesia, manifestacions de parers, més estudi, més feina i altres poemes més prosaics que em dificulten el fet de perdre-m'hi. No obstant això, em guardo de rierejar una estona i si trobo alguna romeguera penso: “Aquest és el temps de poble que em conforta!”. Sortir de casa per anar a comprar alguna cosa a la placeta o més enllà et brinda l'oportunitat de fer-la petar amb per-sones que veus molt de tant en tant i aturar la corda del rellotge, si encara es pot entendre l'expressió, sentir el sol a la pell que desclou perfum i mentre enraones salta un somriure, comparteixes una preocupació, sobrevoles el pensament per endevinar quina serà la part que li riu abans al contertulià. Tot plegat és com si estigués enmig d'un estiu amb fresca. També vull esmentar temps de silenci, arbres podats i sortides de sol magnífiques. Píndoles viscudes a Arenys per sobreviure a la complexitat diària. Salut i bona diada de lletres! Compreu llibres si podeu. Ah! I si els llegim, ja serà la repera.