En record d'Albert Martí, 'el maestro'

​Carta de Joan Fabregà i Bosch
|

L’Albert ens ha dit adéu. La gent d’Arenys recordarà que els seus pares tenien un forn de pa i una botiga de queviures al carrer Bisbe Català, també conegut pel carrer de la Perera. Varen baixar de Breda quan ell tenia vuit anys. Coincidirem anant a la mateixa escola dels Germans Gabrielistes (abans col·legi Cassà); més tard amb l’equip infantil del Sant Gabriel i amb els anys arribarem a ser de família. Amb el futbol ja despuntava i fou aleshores quan el Barça s’adonà del seu joc i se l'emportà per competir a més alt nivell. 


Albert martí


A causa del futbol, hagué de deixar l’ofici de forner i entrà a treballar a les oficines d’un magatzem de la construcció. Compaginava el treball amb l’esport fins que es retirà. Estava orgullós de la seva trajectòria futbolística. En primer lloc, entrà a formar part del Barcelona Atlètic. En l’etapa juvenil va tenir l’honor de pertànyer a la Selecció Catalana, lluint el núm. 9, a la samarreta. Després va anar al Girona, on va tenir l’honor d’estrenar el camp del Montilivi. Més tard, amb el Masnou Atlètic i altra vegada el Barça vingué a buscar-lo. Va acabar la seva trajectòria defensant els colors de l’Arenys i la Unió Esportiva. Arribà a entrenar els més joves del poble, d’allí li va sortir el sobrenom de «el maestro». Ja retirat entrà a formar part dels veterans del Barça, on arribà a disputar més de 150 partits, amb jugadors professionals com eren en Ladislao Kubala, Fusté, Pereda, Sadurní, Reixac, Paredes i molts d’altres. Només calia anar a casa seva i contemplar la quantitat de cartells i quadres penjats de les diferents trobades. Descansa en la pau del Senyor.