Els somnis d'aquells nens

Aquest títol ve arran d’una conversa amb un amic dies després d'enterrar a son pare. I vaig pensar que se n'hauria de fer un relat ni que fos curt. A mi em vénen al cap banyar fins a arrugar-te els dits, córrer perquè sí, cantar, genolls pelats, ulls inflats, mirada desperta, picardia, innocència i jocs, molts jocs. Ai, infantesa! Paradigma de la creença ferma del que serà el més fantàstic del món i que ho podrem explicar i compartir. Invents, noves maneres, pròpies maneres de fer i de dir. Assaig i error, de cap manera encotillat, i tooot el temps del món, malgrat les obligacions amb què carreguem a aquesta tendra edat. Tant de bo poguéssim recuperar alguns conceptes en la maduresa i defenestrar els que ens són obturadors. Posar-hi el cos enèrgicament perquè molts l'hem perdut enmig de tanta evolució. A contrarellotge volem estar sans per passar de puntetes per la vida en comú. Que cadascú faci el que pugui, però no ens oblidem dels somnis ni dels mecanismes per accionar-los. Pels somnis, amics! In memoriam T.