Joaquim M. Bartra, misser i degà
De ben segur que Sant Iu, ajudant de Sant Pere i de ben segur gran amic de Mn Martí Amagat, i tots dos, us hauran permès l’entrada al cel. Amb aquesta certesa només unes paraules sobre la importància que tinguéreu en vida amb qui parla:
Joaquim Maria Barta
El primer llegat que em féreu, fou ensenyar-me que d’advocats no en fem… d’advocats en som. Fer d’advocat seria com posar un article darrera l’altra, talment com un traginer colloca una rècula de matxos de bast per traginar una feixuga càrrega. Ser advocat no és només posar un article darrera un altre, sinó que és agafar una giragonsa de vida, per tant, d’un drama personal, per saber-lo entendre, per saber entendre a la persona que tenim al davant, per assaborir i entendre l’art, per saber copsar la cultura, per saber mantenir-nos fidels per sempre més al servei d’aquest poble, i de tot això fer-ne un tot senzill per tal que ens permeti defensar a qui ho necessita.
El segon llegat que em féreu era que en aquesta vida som allò que estimem, allò que donem i allò que perdonem, i vos em vàreu ensenyar que en aquesta professió, aquesta màxima s’ha d’exercitar en grau superlatiu. Hem de donar molt, hem d’estimar molt més, i hem de perdonar encara més i fer-nos perdonar també Potser perquè en aquesta professió com en cap altra professió, estem installats en el conflicte, i si a cada revolt de la nostra feina, anéssim congriant odi i neguit, i anéssim odiant cada vegada més, no només seria impossible de viure, sinó que no podríem aportar ajuda a aquell qui ens tria perquè l’ajudem...
I si em permeteu acabo: Tot usant una paraula molt bella, però que sembla debolida de la nostra parla:
Gràcies. Gràcies per tot, gràcies pel vostre exemple, gràcies per la vostra fermesa, i gràcies per estimar tant a la vostra Marta, a tota la vostra família i a tots a qui heu conegut. Tots ens sentim honorats del vostre bagatge que ens heu llegat.
(Paraules dites en honor del senyor Joaquim Maria Bartra Soler, advocat, en el seu enterrament)
