El precedent de Serrallonga
Veiem una mica qui era En Perot Rocaguinarda fou un precedent d’en Serrallonga. Bandoler de la facció dels nyerros, fill de pagesos benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d’Oristà. Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins al 1611, recordem que Serrallonga es casa a 1618, sense haver entrat encara al bandolerisme i ho fa, sembla, cap a 1622. En Rocaguinarda desafiava els seus perseguidors a través de cartells autògrafs (ell sí que sabia llegir i escriure, contràriament el que passava a en Serrallonga). I com era habitual a l’època sovint actuava en connivència amb l’abat de Ripoll. El febrer del 1610 assetjà Vic amb 200 homes, imposant l’hegemonia dels nyerros sobre la ciutat.
Hi ha una novella no massa reeixida, però que dóna molta informació sobre en Rocaguinarda. El juny del 1610 el duc de Monteleone, sabent que Rocaguinarda s’inclinava per una petició d’indult en canvi d’anar a servir el rei, cursà la petició d’indult a Madrid, però el Consell d’Aragó la denegà. Prosseguí doncs la persecució i, arran d’una topada amb el batlle de Vilalleons (juliol del 1610), se li obrí un procés de regalia. I fou durant la lloctinència del bisbe de Tortosa, Pedro de Manrique, després d’un sometent general, aconseguí que Rocaguinarda i Morell, que havien reunit llurs quadrilles, s’acollissin a un perdó (1611) i que Rocaguinarda embarqués a Mataró amb la seva gent com a capità dels terços castellans vers Nàpols, on encara era el 1635, data en què es perd la informació desconeixent l’any de la seva mort.
A la telesèrie Serrallonga, es contrafà la figura de l’Antic, fent una reposició d’un bandoler enviat a lluitar pel Rei a Itàlia, però, contràriament al que passà amb Rocaguinarda, l’Antic el retornen a Catalunya a perseguir En Serrallonga. Un paper ben galdós que li encolomen al pobre Rocaguinarda. La fama de Rocaguinarda fou recollida a la segona part del Quixot (capítols LX i també el capítol LXI, que el situa acompanyant don Quixot en la seva visita a Barcelona. Tal vegada Rocaguinarda conegué Barcelona i hom ha suposat que el nom del carrer barceloní Perot lo Lladre podria ser record d’una estada del bandoler a la ciutat.
