Ferran Plana: "La meva retirada no tenia alternativa, però en trec la part positiva"

L’arenyenc Ferran Plana es va retirar amb vint-i-cinc anys quan es trobava a l’elit del futbol sala, després de passar per les categories inferiors del FC Barcelona i jugar quatre temporades al Ribera Navarra, on cada vegada era més important, fins que va decidir penjar les botes per una lesió que feia impossible poder seguir jugant i gaudint del futbol sala. Després del seu pas com a tècnic al Futsal Arenys de la temporada 20/21, ara ha fet les maletes per tornar a Tudela i ser el coordinador de l’escola del Ribera Navarra i convertint-se en el segon entrenador del primer equip de Lliga Nacional de Futbol Sala (LNFS). L’agenda ha pogut parlar amb ell d’aquestes primeres setmanes a una casa que coneix molt bé.

Ferran Plana va jugar quatre temporades al Ribera Navarra. Foto: Noticias de Navarra. 

Després d’un any que vas marxar del Ribera Navarra, tornar a Arenys de Mar i de nou anar a Tudela, com han sigut aquestes primeres setmanes en un càrrec totalment diferent del viscut com a jugador?

Han sigut setmanes d’adaptació, sobretot per la tasca, ja que és totalment diferent de la de jugador. Com a tal, has d’entrenar, descansar i pensar en el partit. En canvi, com a cos tècnic, la funció va més enllà, has de pensar en una tasca clau com és l’scouting, de fer vídeos dels nostres jugadors i equip, sempre en trobar la millora com a bloc, de plantejar sessions… Són moltes hores de treball i tot sigui dit que m’he adaptat molt bé, ja que conec molt bé a José Lucas Mena (primer entrenador de l’equip de LNFS) I tenim confiança plena. És molt fàcil treballar amb tot aquest cos tècnic.

Retirada molt jove com a jugador, en aquell moment, què vas pensar? Perquè per arribar al present hem de donar un cop d’ull al passat i aquest moment de penjar les vambes.

Va ser un moment molt complicat per a mi, sobretot l’última temporada que la vaig passar en blanc. Va ser una retirada que no tenia alternativa, ja que era una lesió al turmell que no és curable i no té solució. En definitiva, la lesió va prendre la decisió per mi d’aquesta retirada tan prematura del 40x20. El suport de la família i dels amics va ser clau, a més de la psicòloga, ja que és un Canvi de vida molt radical. Això si, sempre s’ha de treure la part positiva de les coses. Tinc vint-i-sis anys i moltes coses per viure.

Ara és moment de coordinar l’escola del Ribera Navarra, d’on sortiran els futurs jugadors/es, i també cos tècnic del primer equip de LNFS. Com és el teu dia a dia?

Estic com a coordinador de l’escola i és una tasca que m’agrada molt, ja que són nens nascuts entre 2010 i 2016, agrupats per anys. Els formadors són els jugadors mateixos de la primera plantilla, i és una cosa que solament fem nosaltres i jo coordino tot el dia a dia. Aquests jugadors, una vegada firmen contracte per la primera plantilla, es comprometen amb aquesta tasca. Com a cos tècnic, amb això puc seguir la roda deixada després de la retirada a l’elit del futbol sala, i com a segon entrenador faig sobretot la tasca de scouting i anàlisi de vídeos del rival. A més, de ser part activa de tots els entrenaments i sessions (matí i tarda).

Ferran Plana a l'inici d'aquesta temporada. Foto: Photofutsal.com

Tu coneixes bé Tudela, d’aquelles temporades com a jugador, però quina diferència veus entre Tudela i Arenys de Mar?

Tudela és més gran que Arenys de Mar. Però poques diferències més hi ha (Arenys té platja!). Després, en l’àmbit de vida és molt semblant, amb gent molt propera. M’han acollit molt bé a mi i a la meva família, t’ajuden en tot, i a més tinc moltes amistats aquí ja del passat. Tinc una vida molt semblant a la que podia tenir a Arenys. El que més trobo a faltar és la meva família que es troba a Arenys (pares, germans, nebot, tiets…).

Del teu pas la temporada anterior (molt complicada pel tema covid) al Futsal Arenys, amb què et quedes?

Vull donar primer de tot les gràcies al Futsal Arenys de Mar, tant a la Junta Directiva com als seus integrants, que van comptar amb mi quan vaig tornar a Arenys (moment també per treure’m el títol d’entrenador). Tenia clar que volia seguir dins d’aquest món i ells em van donar moltes facilitats i com a casa és complicat estar millor. Vaig portar en un principi el juvenil, però després amb el pas dels mesos vaig agafar més tasques, com ser l’entrenador del primer equip. Vaig agafar molta experiència i sempre podré dir que els meus primers passos com a entrenador va ser al meu poble.

Per últim, no ha començat del tot bé la temporada pel Ribera Navarra. Quina valoració fas d’aquestes primeres jornades i com veus la temporada i la plantilla?

La temporada no ha començat de la millor manera (dues derrotes), però s’ha de dir que és una de les lligues més igualades dels últims quinze anys. Ribera Navarra pràcticament ha modificat tota la seva plantilla i solament queden quatre jugadors de la temporada anterior i aquesta maquinària s’han de col·locar totes les peces i agafar els automatismes del sistema de joc. L’equip competeix bé, però és un calendari complicat (primera jornada contra Inter i a la segona Valdepeñas). Però anem pels tres punts a tots els partits.