El Calisay: de destil·leria a centre cultural (3a part)
Quasi a mitjans dels anys 90, un cop tancada la fàbrica, la producció del famós licor (amb fórmula no genuïna) es trasllada fora d'Arenys, la Caixa es va quedar l'edifici a compte del deute acumulat. Al final del segon mandat socialista, l'alcalde Ignasi Moreno va iniciar converses amb l'entitat bancària a fi que el valuós patrimoni (catalogat) passés a ser patrimoni del poble. Com explicava en l'anterior article, aquest anhel es va fer realitat ja dins del primer govern Rubirola (1995-1999).
Tot i alguns primers recels polítics d'altres partits del Consistori, al final van acceptar l'operació. Aquesta permetia donar sortida digna a l'edifici, tot mantenint el seu valor patrimonial, al bell mig del poble (Riera del Pare Fita, 31), de força identitat arenyenca i que, alhora, podia oferir espais a molts serveis i entitats.
Altrament, es van poder recuperar els vitralls, capitells, bótes, alambins i altres elements artístics tan característics de l'edifici i de l'activitat d'antiga destilleria. I, superats alguns entrebancs (de registre de marca...), es va poder també mantenir el nom Calisay, amb l'afegitó de Centre Cultural.
Així i en aquest punt en què ja es disposava del continent, calia omplir-lo de contingut. Els més de 3.000 metres quadrats donaven molt de joc, encara que complex, a causa de les dificultats d'elements arquitectònics de diverses èpoques i de distribució de volums sovint laberíntics. Va ser un ajustat equilibri d'adequació a les necessitats, tot mantenint l'essència i tota la "carcassa" exterior. Calia filar prim i ser equànime en la seva distribució. Va representar el primer Pla d'Equipaments.
La llista d'espera d'aspirants a les noves instal·lacions era llarga i antiga. Per diferents paràmetres d'avaluació es van establir prioritats. Sobretot tres, que van ser inaugurats el mandat següent amb el primer tripartit (1999-2003). Primer, l'Escola Municipal de Música (EMA), fins aleshores itinerant a sota Can Juncosa (en obres per la biblioteca) o al Casal Parroquial, inaugurada el 2001. En segon lloc, l'Esplai de la Gent Gran, que estava de lloguer en els baixos del número 5 del Passeig Xifré, inaugurat el 2002. Finalment, Ràdio Arenys, fins aleshores allotjada en el frontispici del primer pis del Mercat Municipal, inaugurada el 2003. La distribució va ser assessorada per Artimetria, empresa experta en gestió de patrimoni cultural. En el cas del trasllat de l'Esplai es va comptar amb la implicació de la Fundació La Caixa, que va pagar les obres de gran part del seu espai assignat i dels entorns.
La resta de serveis i entitats que el centre acull actualment van pivotar a partir d'aquestes tres. Fins i tot els administratius, amb diverses regidories com ara cultura, gent gran, joventut, participació, igualtat, entre altres. En aquest sentit, l'Espai Jove no es va inaugurar fins al 2005, amb Rubirola de nou al govern municipal. Tot plegat un gran puzle anomenat Calisay Centre Cultural i Cívic.
Per acabar aquestes entregues, i per ampliar informació de la història del Calisay, es fa imprescindible la consulta del magnífic llibre "Gran licor Calisay, memòria del bon gust" del periodista arenyenc Joan Celdran, publicat el 2013. L'ampolla que il·lustra aquest article, de tap de suro, devia sortir per aquesta porta ara fa uns 70 anys.
