Conflicte territorial amb Caldetes (i 3)

​Francesc Castell ens porta la tercera part l'una història que va passar fa uns quants anys, però que sembla ben actual
|

El repte l'havia llençat Caldes i Arenys s'estava defensant amb sòlids arguments per a mantenir els límits dels termes, els quals vam explicar el mes passat, en base un unànime acord de ple, 4 informes exhaustius i un recull de 5.700 signatures. Com és natural, el tema va tenir força ressò en ambdós pobles, i el va recollir àmpliament la premsa, sobretot la comarcal. 


També ho va fer aquesta mateixa revista, l'Agenda de la primera època, fins i tot en un to caricaturesc, com es pot veure en la vinyeta allusiva que reproduïm obra del dibuixant J. Camprubí. També, el programa el Dominical de Ràdio Arenys (encara a sobre la plaça del Mercat), aleshores ja conduït per l'Enric Sierra, qui va aconseguir un cara a cara entre els dos alcaldes, Rangel i Rubirola, on amb força tensió, se'n van fer paleses les dues postures irrenunciables i atrinxerades. Només quedava la via judicial


Vinyeta Camprubí aaaaa

Vinyeta del juny del 1996: “La faena de Caldetes”.


Tanmateix, el sensible tema de l'intent de segregació encara va tenir algunes lectures o derives polítiques; una va ser la lògica incomoditat de regidors de CiU de Caldetes que varen haver de fer costat a Rangel (PSC); i a l'inrevés, regidors socialistes arenyencs tancant files amb Rubirola (CiU). Fet que es va extrapolar també en l'àmbit de tot Catalunya, analitzant-t'ho a escala com un pols entre la Generalitat i la Diputació. En aquest sentit, el ple de setembre la Diputació de Barcelona va votar a favor de Caldetes, per un estret marge de vots (24-20). Amb tot, va ser una votació no vinculant, ja que la decisió estava en mans de la Generalitat, tant a la taula del Consell Executiu com, sobretot, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.(TSJC). 


Havent entrat en la sempre lenta via judicial, el litigi va anant perdent interès informatiu i va sortir del debat públic. Aquest llarg parèntesi va durar 8 anys, quan del TSJC, quasi a mitjans de febrer de 2004, va desestimar la petició de Caldes de segregar part dels termes d'Arenys i de Sant Vicenç de Montalt. Va considerar que no hi havia prou arguments jurídics per annexionar a Caldes aquests dos sectors, tal com ja havia fet a l'inici del conflicte els serveis territorials de la Generalitat. Segons va transcendir, la sentència havia tingut molt en compte el 65% dels veïns de les zones afectades (on hi havia més d'un centenar de veïns afectats) posicionés en contra de passar a formar part del terme de Caldes. No conforme amb aquest veredicte, l'Ajuntament de Caldes va presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS) el qual, el 2006 també el va desestimar, tancant definitivament el conflicte territorial. A més de desestimar el recurs, el TS va condemnar a pagar 4.400 euros al consistori veí en concepte de cost de tot el procés judicial. 


Recordem que per vies més dialogants, en dues ocasions, els anys 1853 i 1928, Caldetes havia obtingut un total de 15 hectàrees del terme d'Arenys. Després del parèntesi del primer tripartit, Rubirola va tornar a ser alcalde el mandat 2003-7. I Rangel va ser Delegat del Govern a Catalunya (2004- 11) i diputat al Congrés dels Diputats fins al 2016.