Per respecte a la tradició

Anar a penjar naps era una tradició masclista i per la igualtat, les noies van penjar cols. I d’uns escrits irònics i graciosos, ara fem una nit on el més important és la beguda, criticar els polítics i als que opinen i expliquen el que passa ens volen a la foguera, com feia la Inquisició. La critica i la sàtira pot ser molt graciosa i no passaria res, però l’insult i posar-se en la vida de les persones és greu i encara és més greu posar-se amb els familiars. Això ja no té nom, ni fa riure. El pitjor és que això es paga de les arques municipals, pintar parets, siguin particulars o publiques, fer cursets de psicòlegs, gent especialitzada en l’art de la diversió, funcionaris per coordinar i organitzar i que totes aquestes persones, que tenen estudis universitaris, i fan aquestes gamberrades no és tolerable, qui embruti, o malmeti, o no guardi la com postura, que repari els desperfectes. Als anys 50, uns joves van trencar uns testos de flors i van estar dos mesos els caps de setmana netejant els carrers amb un rètol que es llegia “Per gamberros”.