70 anys d’en Tallaferro i na Flor d’Alba
El 8 de juliol de 1955, Arenys de Mar va estrenar finalment una nova parella de gegants: en Tallaferro i na Flor d’Alba. Però d’on va sortir la idea i com es va arribar a materialitzar? L’AGENDA ha tingut accés a documentació inèdita que explica que l’empresa de construir uns gegants es va iniciar com a mínim tres anys abans. Us n’expliquem els detalls.
Tradició gegantera
En els diversos intents de documentar la tradició gegantera a Arenys de Mar, tothom ha convingut que a diferència d’altres poblacions, la nostra vila no va tenir gegants propis fins ben entrat el segle XX. Des de mitjan segle XIX, els gegants es lloga-ven per a les ocasions especials i les festes principals. El musicòleg Xavier Maimí explica en un article que el 1905, l’arenyenc Jaume Gras va fer donació de la primera parella de gegants, de la qual no sabem gaires detalls. El 1919, el mateix Gras feia donació d’un conjunt de nans que no han arribat als nostres dies.
La represa cultural
Després de la Guerra Civil espanyola, diversos arenyencs aplegats sobretot al voltant de la redacció de la revista Vida Parroquial comencen a posar esforços en recuperar la vida cultural de la vila molt delmada amb els primers anys de la dictadura de Franco. Se centren en dos eixos: el folklore i la religiositat popular. Així, el 1949, el mateix Maimí arranja la Dansa d’Arenys; el 1953, compon amb Joan Draper l’Himne a Sant Zenon; també es recuperen diversos passos de Setmana Santa. Falta acabar de lluir les dues processons centrals d’Arenys: la de Corpus i la de Sant Zenon. Calen uns gegants.
La primera fotografia que es conserva d'en Tallaferro i na Flor d'Alba.
Nova parella de gegants
És durant un sopar de la redacció de Vida Parroquial, el gener de 1952, que es posa la idea damunt la taula. El 7 de febrer següent, el redactor Santiago Artigas envia carta des de Barcelona a Josep Montmany. Li explica que, com havien que-dat, ja ha visitat el conegut taller Ingenio i que el més barat seria fer uns gegants de motlle. Ha establert contacte amb la comissió de Vilanova i la Geltrú per recuperar els gegants antics de la ciutat, que l’assessora sobre l’estratègia a seguir. Després de diverses anades i vingudes a Barcelona, decideixen que faran fer uns motlles nous. L’encarregat de fer-los serà el mestre geganter del dit taller, Domènec Humbert, qui no els destruirà un cop fets, tal com s’havia contractat.
El projecte topa, però amb una limitació important: les 50.000 pessetes que val la construcció. A banda, queda la peça més cara: els vestits. No és fins al 1954, que troben dos patrocinadors: la construcció de les figures la pagarà l’industrial Josep Pons i Vilà, qui ja ha pagat la reconstrucció del portal xic de l’església i de la nova figura de Sant Zenon que es porta en processó. Els vestits els dissenyarà, confeccionarà i pagarà el sastre arenyenc Miquel Guri, amb la col·laboració de l’ebenista Josep Missé.
Esquivar la dictadura
Un problema afegit és que la llei franquista estableix que tots els gegants nous que es construeixin han de ser un rei i una reina: han de representar els Reis Catòlics. Els de Vida Parroquial, però, tenen un pretext. La vila de Ripoll ha fet uns nous gegants, que són reis, però que representen el comte Guifré i la seva esposa Guinedella. Faran el mateix: Arenys tindrà una parella de reis, però inspirada en el comte Bernat ‘Tallaferro’ i Flor de Neu, protagonistes del poema “Canigó” de Jacint Verdaguer. Ella, però, es dirà Flor d’Alba, perquè a Arenys no hi neva gairebé mai i evoca la sortida del sol a l’horitzó.
