L’any 1956 va venir a fer una conferència a l’Ateneu el director de l’Institut de les Ciències del Mar de Barcelona, per parlar sobre l’impacte de les portes dels vaixells d’arrossegament al fons marí. Ell estava convençut que aquesta pràctica de pesca en poc temps malmetria els caladors. Aleshores jo tenia setze anys i ja em dedicava a la pesca professional. L'ànima em va caure als peus.
Vint-i-cinc anys més tard aquest mateix biòleg va tornar a l’Ateneu a fer una altra xerrada, i en acabar, vaig demanar la paraula. Li vaig recordar que la seva premonició afortunadament havia fallat, ja que als pescadors ens havia anat molt bé tots aquests anys. Va admetre que sí, però va esquivar el tema tant com va poder. A les conferències de pesca, quan hi ha un biòleg, sempre fan quedar els vaixells que pesquen amb la tècnica d’arrossegament com a culpables de malmetre el fons marí.
Fa pocs dies, el quatre de febrer d’enguany, a la conferència de les Aules d’Arenys, altra vegada. Defugen parlar de la gran contaminació que hi ha a zones de la nostra costa i dels emissaris que tot ho aboquen mar endins, a aigües profundes. Aquests sí que malmeten el fons marí amb rapidesa, amb el seu fang negre putrefacte, plàstics i tota mena de residus!
Ara encara hi som a temps de fer fotografies a les anemones i cavallets de mar, a la part alta de la Costa Brava, però d’Arenys cap a ponent hi queda poca vida. Aquestes fotografies serviran perquè les pròximes generacions sàpiguen com era la costa catalana anys enrere. P.D. La gamba vermella i els escamarlans es pesquen amb la tècnica de l’arrossegament.