Poesia i primavera

La poesia ja fa mesos que batega sota el llençol del fred per poder esclatar oficialment el dia vint-i-u. Poesia i primavera van lligades des de temps ha. Algú al febrer ja ha vist alguna rosella abans d'anar a tocar ratlla, tot s'avança cap a nous cicles que desconeixem. La xemeneia del Calisay ja fa temps que no fumeja, però la tenim vestida per salvaguardar-la, entenc. M'hi hauré d'acostar per preguntar que és el que li passa, si té massa arrugues o algun os trencat. Quins bons records treballar al Calisay, va ser un estiu, el del 2022, que hi va passar la festa major, les reunions de comunitat, casaments, inauguracions d'exposició amb dansa contemporània al pati... Ai, Arenys, quanta gent hi concentres, convilatans acompanyant a convilatans, i quins moments més feliços a l'espai públic! Quina alegria de poder-hi ser per viure-ho. Us convido que sortim al carrer, sempre, per crear punts en aquest paisatge perquè sigui esponerós i comprès. Que la poesia ens acompanyi, estimats!