Els diumenges m’agrada caminar amb l’única direcció d’anar a buscar el diari i, de passada, anar a fer un volt. Potser compraré postres perquè tenim ganes de celebrar discretament que continuem vives lluitant per ocupar un lloc en aquest paisatge o celebrar que podem observar la tardor i els seus viratges. Avui us vull explicar que he fet una descoberta al carrer de Sant Francesc. És gremial! Remeier pel cos i l’ànima, si és que en tenim, per a les malures que ens assoten al segle XXI. Hi conviuen mètodes tradicionals, mil·lenaris, amb tocs de progrés i de voluntat per poder avançar sans i estalvis. I més enllà, corona el carrer, des de la Riera estant, el cartell de vins que penja impassible i ens assenyala el magatzem de beuratges de baies sucoses. Desemmascarada aquesta particularitat del carrer, no puc evitar sadollar la meva curiositat amb el carrer de la Font, del Bisbe Vilà Mateu per seguir un mapa de proximitat. Que per molts anys de vida al poble i mans esteses.