Arenys tenia una bona indústria surera, igual que els garrofers. Avui aquesta indústria està desapareguda perquè aquest dos tipus d’arbres s’han de plantar i cuidar, igual que els arbres fruiters que era el més natural en els nostres boscos. En canvi, el pi és un invasor i la seva fusta, a part de poder disposar de llenya, poques utilitats té per treballar-la. Però com tenim els grans llicenciats que tenen part de culpa per ajudar al canvi climàtic. També treballen inconscientment per a les multinacionals i segueixen els seus consells. El que abans generava riquesa, aliment i feina, ara els polítics paguen per talar aquests arbres. Els seus interessos solament són comercialitzar productes forans, incloent-hi més transport, més contaminació, menys qualitat, malbaratant els ecosistemes, ajudant a provocar sequeres o grans tempestes, que acaben de destruir el poc que queda.