La comèdia dels plàstics

Tot l’any serà festa, la poda, nous arbres plantats, carrers arranjats i florint bujols de colors. Tota una comèdia. Qui guanya és la fàbrica de plàstic. Als ecologistes els complau que reciclem bé i comprem més bosses, però ara de colors, que pagant-la ja no són perilloses. El mateix passa amb els senglars, coloms, gavines, i més animals. Per acontentar els protectors d’animals, podem estar a punt de sobreviure a noves epidèmies. Mai l’extermini, però si no tenen depredadors naturals cal fer quelcom. Però sempre evitant el sofriment. Algú pot pensar l’estrès i el sofriment que tenen els animals salvatges, sense poder descansar ni de dia, ni de nit perquè sempre tenen els lleons, guepards, tigres o hienes atens el més lleu descuit per matar-los. “Sempre el peix gros es menja al petit”, una dita que al món animal té un nom: Poder. I aquest va d’extrem a extrem, tinguem a tots els polítics al seu servei, alguns inconscients de què estan treballant per als multimilionaris.