El 2026 pica a la porta

Apuntat a la llibreta el tros de gallina per fer l’escudella i també feta una foto per tenir un segon recordatori quan anés a mercat. Ai, quins dies de corredisses abans de parar taula per a la família! Encara era tendre el record del conte de Nadal al Principal que escrivia les postals per desitjar bones festes en vídeo, àudio o paper, o pensava algun detall per riure a casa fent cagar el tió que… he fet salat, i cordills!, se m’ha plantat davant el 2026 i encara no sé què vull demanar-li o de què em vull desprendre o com li dono la benvinguda. Però m’he recordat del que deien els Baró d’Evel a Qui som? Al Lliure. Deien, es tracta de travessar la incertesa, de continuar encara que no estigui bé, d’intentar-ho i tornar-ho a intentar. I vet-ho aquí que em descobreixo revelant-vos aquestes paraules que ves a saber on aniran a parar. Una cosa, però la tinc clara, desitjo un nou any junts i que amb desencerts i troballes puguem caminar de costat. Bona entrada d’any!!!