El sistema no funciona i paga el ciutadà

Vivim una situació preocupant en relació amb els serveis públics i les infraestructures. El problema no són només les incidències puntuals, sinó la sensació d’un sistema que actua tard i sense una planificació preventiva clara. Rodalies, el transport públic i moltes carreteres acumulen deficiències que sovint són conseqüència d’anys d’inacció i de manteniment insuficient. Les reparacions arriben quan el problema ja és greu, i això transmet una imatge de desordre i manca d’estratègia. A l’administració hi ha professionals altament qualificats, però massa vegades les solucions queden atrapades en una cultura excessivament burocràtica: informes, estudis i tràmits que allarguen decisions que sovint són urgents. La garantia legal és necessària, però no pot convertir-se en paràlisi. Els polítics no han de ser tècnics, però sí responsables de liderar, prioritzar i exigir resultats. Quan el sistema no funciona, la responsabilitat es dilueix i el cost l’acaba assumint el ciutadà. El que es reclama no és més estructura, sinó més eficàcia, coordinació i una administració realment orientada al servei públic.