Els polítics obliden que hi són per voluntat pròpia. Diuen que vénen a servir. Critiquen els anteriors per enriquir-se. La primera decisió que prenen és regularitzar la seva paga i dietes, aquestes sempre opaques. Després, amics i persones del partit entren en càrrecs de confiança o a noves àrees, fent que l'administració sigui més lenta i costosa. I acaben parlant de les seves institucions, la seva ràdio, platges, carrers que tels arranjant perquè volen, etc., com ho han fet grans dictadors. Els ciutadans voten una llista que creuen que hi tenen una afinitat, mai votant a les persones. El que diuen els programes mai es compleix. La culpa és de les agències de cada àrea o dels governants superiors siguin comarcals, autonòmics o estatals. Mai fan el que prediquen i la culpa sempre és dels que expliquen els fets reals. A més són venjatius o fan o donen fer a tots aquells que d'una manera indirecta collaboren i estant subvencionats, embrutin les persones que mostren la realitat, que ells sempre neguen.
