La reina Fabiola, la noia de can Mora

La reina Fabiola de Bèlgica, abans: Fabiola Fernanda María de las Victorias Antonia Adelaida de Mora y Aragón. Hem de retornar als anys 60. El rei dels belgues, Balduí, ja feia uns anys que era rei (des del mes de juliol de 1951) i encara no li havien trobat xicota. I l'home, seriós, creient, ben endreçat de cap i d'obres (aquesta era la biografia que ens arribava), es va enamorar de la Noia de Can Mora de Sant Vicenç de Montalt. La Fabiola ja tenia uns noms altisonants i va néixer a Madrid...

La reina Fabiola i el rei Balduí de Bèlgica. 

Això era el que es va dir. Però els estudiosos, els arxivers i la maquinària dels dos Estats (Bèlgica i l'estat espanyol) es van posar a cercar qui era aquella donzelleta, amb cara de monja i amb uns títols que no acabaven de quadrar. Calia saber qui era i si no s'escatia de pressa, s'havia de crear una nissaga amb pedigrí. Qui havia de ser la futura Reina dels belgues no podia ser una qualsevol.

Per banda de mare, encara hi trobaven alguna cosa prou llustrosa "de Aragón...". Però per banda de pare, no tenien cap estri on anar a "pescar". Per sort, Sant Vicenç de Montalt tenia alguns dels seus protocols notarials a l'arxiu d'Arenys de Mar. I un dia, a l'arxiu d'Arenys es rep una trucada des dels arxius centrals de l'estat peninsular per tal que aclareixin qui era aquella noieta o millor dit, de quina estirp li venia la nissaga. Ai! quina feinada! I tots a la recerca dels avantpassats de la futura reina dels belgues. No es troba res, o millor dit, si que es troben coses d'en Pere Mora i Rossell i del seu fill Vicenç Mora i Boet, rebesavi i besavi de la noieta en qüestió. Però de títols nobiliaris "de rancio abolengo" no se'n cantava ni gall ni gallina.

I dels arxius d'aquí només sortien dades minses: Que si un avantpassat era "bracero", que si n'hi havia un altre "jornalero" i un de més enllà "aparcero". O sigui, res de lluïment per aportar a la nissaga de qui havia d'esdevenir reina. I ai las! s'acostava el dia de les noces (15 de desembre de 1960) i no es trobava el pedigrí que s'exigia per a una futura reina. Fins que, des de l'Arxiu arenyenc, es troba una escriptura vella on hi ha un nom d'un avantpassat de la Fabiola, "Don (posem-hi el rebesavi Pedro Mora y Bellsolell, o el besavi Vicente Mora Boet), procede a la compra de un trozo de tierra destinada al cultivo de uvas". Voilà, ja ho tenim!: Terrateniente, que segons la Real Academia espanyola és: "Persona que posee tierras, especialmente la que es dueña de grandes extensiones agrícolas. I a partir d'aquí es va poder nodrir una nissaga prou agençada... Nogensmenys un seu avantpassat va ser terrateniente!!! Ja n'hi havia prou per a bastir una nissaga de reina. "Cosas veredes..."

"Addenda. Redactat aquest apunt que publico, em vaig adreçar a l'Arxiu Històric Fidel Fita, cercant l'empara del bon amic i arxiver Hug Palou i Miquel. Ell em fa uns comentaris insuperables i acaba amb un afegitó de categoria i diu: Ramon... perdona la digressió. Efectivament, els del Cuerpo de la Nobleza, en la documentació que van consultar, la que fos i a on fos, no trobaven més que Mora's que eren pagesos, bracers, jornalers, fins que un va comprar una peça de terra! Un dels personatges del Cuerpo de la Nobleza va exclamar: "Ja ho tenim!: Hacendado!!". Ah!! I tot el que hem dit és de veres, de veres.