De quan en dèiem xampany

STHENDAL

I potser tot comença amb Dom Perignon 1681.

I ens ho adverteix Sthendal Henri Beyle, Memòries d’un Turista.

Creat a Barcelona primavera 1838, perseguint Miss Downing- Esposa de Xifré Casas.

MESTRE PLA

Que ho sap tot, ho diu a les seves obres completes :

“La indústria suro-tapera és segurament prou antiga. En la memòria de molta gent del país hi ha la idea que els productes d’aquesta indústria foren transportables, per via marítima , a la fira de Bellcaire (Beaucaire, a Provença en el Roine,) per expandir-los sobre França i el nord, sobretot des-prés que dom Perignon bene-dictí d’una abadia de la cham-pagne 1681 proposà per tapar les ampolles de vi espumós els taps de suro, cosa que, en defi-nitiva, donà origen al xampany francès.

En les memòries d’un turista, d’Sthendal hi ha una gran des-cripció de la fira de Beaucaire que fou importantíssima i per aquesta industria molt efi-cient. “I ja tenim la importàn-cia del suro”.

Treballadors del suro d'Arenys de Mar al segle XIX. Foto: AHFF. 

DE QUAN UNS QUANTS, ENCARA EN DIEM XAMPANY 

I jo i molts, encara en diem xampany, però bona excusa per a un títol que es fa llegir. Això del xampany era la nos-tra manera de dir festa. Ara, per motius comercials en diem cava, i que voleu, és una mane-ra de submissió a les condi-cions mercantils.

I EL SURO ENS VE DE BOSC 

I aquí permeteu que faci una introducció, el protagonista del llibre, en Franciscu, era un fadristern que va esdevenir hereu per mor d’una malaltia i mort. Però tant li fa. Ara un hereu fictici, el que va heretar una petita vinya i una feina (bona feina) de carrador. I la filloxera ho engega tot a rodar.

I ell, que té sang de fadristern, veu que no es pot quedar de braços plegat i passejada va, passejada ve amb en Calau, la seva consciència que li regala gripaus, va perfilant la única possibilitat que li queda. Anar a França a cercar el que aquí no troba.

J’ai perdú la plume dans le jar-din de mon oncle.

I engega la gran indústria. 1885.