In memoriam de Joan Miró i Colomer

Fill de Torrentbó, a redós del solell del Remei i a obaga dels roures del Montnegre, ens has deixat el 6 de novembre.

Infància amb olor a glans i castanyes, a espígol, romaní i farigola, a esmorzars de tupí i berenar de pa sec.

Infància amb els genolls nafrats, les mans clivellades del degotall gèlid de la bassa.

Infància massa ràpida, de llibretes guixades, de llibres de tapes dures i de pàgines escasses. I al fons: el fondo.

Adolescència de llargues gambades per arribar a la mar, amb la família. I treballar arrelat a la terra o arrelat a la màquina i quan al capvespre els rajos fan caramels per als més llaminers, plantes tota mena de paranys d’amistat i companyia per als veïns, per a la família, per als amics...

Escacs, boscater, del carrer de la Torre, sindicalista, repartidor d’Arenys Vida Parroquial, de festes, del cafè amb conyac, paleta, teixidor, sardanista, de vares de Sant Antoni, cantaire, pescador, del centenar de caragols, musclaire, masover, de junta, de vocalia, .... poeta.

Adolescència en el camí de la vellesa, amb llargues cames i llargs passos, de llargues gambades .....poeta.

Fill de Torrentbó, a redós del solell del Remei i a obaga dels roures del Montnegre ens has ensenyat a donar més que a rebre. Per a tu aquest dolç record, Joan Miró Colomer .

Sento passos al fondo,

corren !, volen!,

retronen entre parets de sorra i d’abellerols.

No sento passos al fondo,

no hi ha camí d’aixada

ni de falç sobirana.

Joan Antoni Curto