El pou de Sant Domingo
Amb les obres d’arranjament de la plaça de l'Església temps ha que es va posar al descobert l'antic pou dit de Sant Domingo que, des de fa més de tres-cents anys, s'havia construït prop del portal xic del temple parroquial (portal de Sant Elm).
De pous amb el nom d'aquest Sant n'hi ha hagut en moltes altres localitats responent a la tradició, que recull la Llegenda Àuria, sembla que sant Domingo anava molt assedegat i en els seus viatges apostòlics cercava el refrigeri dels pous i les fonts del camí i així refrescava la gola per continuar els sermons. Com que aquest sant, cognominat de Guzmán, era castellà, es deia Domingo i Domènec i caldrà respectar-li el nom, talment com volem que es respecti el de Girona i el de Lleida. Altrament, a casa nostra sempre se n'havia dit "pou de sant Domingo". Situat dins la sagrera del temple parroquial, a l'esquerra del carreró dit L'Empedrat que comunicava la Riera amb l'embocadura del carrer de l'Església, estigué ran d'un petit magatzem d’atuells prop del portal xic.
Les obres dutes a terme els anys 1777 a 1789 a l'església parroquial eixamplaren l'edifici d'aquesta a la banda nord. Per tal de què no restés tancat el carrer de l'Església, calgué retallar el terreny de la cantonada d'aquest carrer, al punt conegut per cort d'en Lleu. Desaparegut amb aquelles obres el magatzem, el pou de Sant Domingo restà aleshores a poc més d'un metre de la nova línia de façana de l'església i a uns dos metres del portalet.
L'any 1844 es tractà de tornar a eixamplar l'església i construir una capella pel Santíssim Sagrament. Per això, el mes d'agost d'aquell any es van comprar les dues cases dites de Can Quelet (número 3 del carrer de l’Església). Per tal de tenir diners per les obres, es va vendre el terreny que en forma de triangle, restava després d’haver escapçat la cort d’En Lleu per donar pas al carrer de l’Església . Aquell terreny, a manera de vela llatina, a l’obra de la parròquia li servia de ben poca cosa i en canvi, va interessar a l’adroguer Josep Folchs i Broqueta, propietari de la casa veïna que avui té el numero 3 de la plaça de l’Església (la Farmàcia).
I el dia 23 de gener de 1845, davant del notari d’Arenys Mar Josep Arquer de vendre el terreny de l’obra construïda per l’alcalde Josep Surià, l'ecònom de la parròquia mossèn Mn. Francesc Sala. Com a pacte especial de la venda hi figurava què el comprador, per a l'ús del terreny venut, es podria servir de l'aigua del pou.
Però els dies de vida del Pou de sant Domingo eren comptats i, com veurem, va desaparèixer al cap de vuit anys. Des de l'any 1814 que els ajuntaments que s'anaven succeint a Arenys de Mar freturaven per traslladar el cementiri des de la Sagrera al turó de la Pietat, on s'havia adquirit un terreny. Però unes vegades els governs absolutistes i altres el clergat oposat a un cementiri de condició municipal, ho anaven allargant, tot i les prescripcions de la llei de l'any 1823 que no tolerava els cementiris a l'interior de les poblacions.
Altrament demés dels inconvenients de tenir el cementiri en un lloc de pas com era al davant de la façana principal de l'església, resultava insuficient, sobretot en el temps d'epidèmies i calia fer ús de l'anomenat campo santo situat on avui hi ha la Torre d'Arenys. El 1850 s'arranjà el terreny que en figura de quadrat s'havia adquirit des de temps al costat de ponent de la capella de la Pietat i s'hi començà a fer enterraments. Anava arribant el moment de que la sagrera esdevingués una plaça urbana; poc a poc s'anava imposant aquest criteri. El pou de Sant Domingo a més de que no tenia condicions higièniques, era un obstacles que calia eliminar , per raó de la seva radicació en un punt molt de transit ran un portal de l’església. Tothom hi va estar d’acord, menys l’adroguer Folchs que no volia perdre els seus drets a poar aigua. El governador Civil hi va posar cullerada i donà la solució, consistent en què es pagués un pou nou dins del terreny d’en Folchs.
El 18 de juny de l'any 1853 va quedar eliminat el pou de sant Domingo. El dia 31 de juliol següent, l'Obra de la parròquia va pagar al minaire Pau Bosch els13 duros que va costar fer el pou nou a casa de l'adroguer.
Els petits detalls de la nostra Vila, ens fan preguntes d’on venim.
ADDENDA: article pel què m’ha orientat l’Hug Palou i a qui dono les gràcies, com sempre.
