Conflicte territorial amb Caldetes (1)
Quan Arenys estava a punt de començar l'obra del cobriment i canalització de la Riera, va saltar a primera plana un problema fronterer del tot imprevist. El 26 d'abril de 1996, l'Ajuntament de Caldes d'Estrac va aprovar una moció reclamant l'annexió al seu terme municipal (un dels més petits de Catalunya, amb menys d'1 km²) terrenys contigus dels termes d'Arenys de Mar i de Sant Vicenç de Montalt. Aquest intent d'annexió va molestar enormement l'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola (CiU), no només pel fons, sinó que també per la forma com es va plantejar aquesta demanda.
L'aleshores alcalde de Caldetes, Joan Rangel (PSC), va argumentar l'agosarada proposta (no era la primera en la història) en la imperiosa necessitat de creixement del seu territori. Aquest estava del tot limitat, sense poder fer plans urbanístics coherents. Es volia donar continuïtat a la trama urbana i millorar serveis en els veïnats afectats què ja rebien de Caldes, però sense rebre contribucions, ni taxes. És ben sabut que a poc més de 100 m de l'Ajuntament, pujant per la Riera (Riera de Torrentbò), aquesta perd la titularitat caldetenca, passant a ser d'Arenys al costat dret, alhora que a l'esquerra passa a ser de Sant Vicenç. I així fins més enllà de l'Autopista C-32.
El Cònsol era una de les zones demanades.
Es donava, i encara es dona, la circumstància que el veïnat d'aquelles zones fronteres preteses per Caldes, tot i estar censat a Arenys i pagar aquí els impostos, sovint es queixava de què, en estar lluny del seu nucli antic, els serveis municipals o no els arribaven, o quan arribaven ho feien tard o esquifits. Mentrestant, per raons de proximitat i de logística, els veïns feien més vida a Caldes que a Arenys. Val a dir que tampoc s'havia treballat poc la necessitat de mancomunar serveis, per obtenir millors resultats. Escoltant algunes d'aquestes veus, Rangel va tenir un altre motiu afegit per a presentar la moció expansionista en forma de recurs contenciós a altres administracions municipals.
Cal tenir present que en aquells moments Rangel tenia poder i se sentia fort, ja que a més de ser alcalde de Caldes, era un pes pesant dins del PSC i alhora era vicepresident de la Diputació de Barcelona. Mesos abans havia encarregat un costós estudi (per alguns, "fet a mida") per a justificar la segregació.
La immensa majoria dels partits polítics del consistori de Caldetes van fer costat a Rangel, fins i tot el grup de CiU, llavors a l'oposició i liderada per Albert Batlle, que va defensar la proposta annexionista dient que "comportarà molts avantatges al veïnat".
A Arenys la notícia va caure com una gerra d'aigua freda i automàticament va ser rebutjada per unanimitat de totes les forces del consistori, fins i tot per ICV, partit que en alguns aspectes pràctics reconeixia que hi havia gestions municipals, envers el veïnat afectat, molt millorables.
El contenciós demanava annexionar quasi 28 hectàrees del terme d'Arenys i quasi 9 del de Sant Vicenç. La zona arenyenca era el sector nord de l'Autopista C-32, la de Sant Pere Abanto, la urbanització El Cònsol, el vessant més oriental de la Torre dels Encantats, el Balneari Titus, el Restaurant Hispània i fins al passeig de la Musclera i el carrer Pere d'Arenys.
