Adjudicació del primer projecte del port

El dic de llevant es va començar a construir el 1925 sobre les roques del Portinyol
|

La passada primavera d'aquest any 2022 va fer 100 anys de l'adjudicació de les obres de l'escullera de llevant, primera passa del que seria el port d'Arenys. Com sol passar sovint i es diu popularment, ha de passar una desgràcia perquè s'afrontin els problemes i es trobin solucions. Així va ser amb les albors del nostre port. Feia molts anys que els pescadors i mariners de la nostra costa reclamaven un port de refugi perquè en el litoral central, des de Barcelona fins Sant Feliu, no hi havia cap aixopluc mínimament segur on protegirse d'un fort temporal. Arran d'una fortíssima terralada el 31 de gener de 1911, que va causar nombroses víctimes, es van encendre totes les alarmes. Les cròniques dels següents dies parlen de fins a 32 morts, la majoria pescadors. Tanmateix, cap de les tripulacions arenyenques, ja que es van poder refugiar a precari en els 20 metres d'esculls naturals de la Punta del Portinyol, en la seva entrega al mar. 


Còpia fotogràfica del primer projecte de port de refugi, de Pere Garcia Fària AHFF Registre 2023   aaa

Foto: Pere Garcia Fària - AHFF


Aquesta gran desgràcia va mobilitzar els pobles costaners per exigir de l'Estat un port de refugi en condicions. L'equidistància, l'existència d'aquesta punta, les gestions dels alcaldes… van ser factors decisius a favor a l'hora de situar el port a Arenys. Així el setembre de 1920 es va presentar el projecte de l'enginyer Pedro Garcia Faria. Aquest projecte es va basar en un anterior que ell mateix havia dissenyat, el 1912, un any després del luctuós temporal. És el que reproduïm en aquesta ressenya, gentilesa de l'Arxiu Històric Fidel Fita. Com podeu veure o intuir, aquest dibuix no es sembla gaire amb el que a la realitat, un segle després, tenim de port. Entre altres detalls, es poden veure dibuixats el desviament de la Riera cap al rial del Sapí, la construcció de dues dàrsenes, una a llevant i la segona a ponent, un llarg dic des del Turó de la Pietat. 


Un projecte més reeixit es va treure a subhasta el maig de l'any 1922 i es va adjudicar a l’empresa del constructor arenyenc Francesc Soler i Miró (conegut popularment com en València) per poc més d'1,6 milions de pessetes. Seguint l'escullera natural de llevant es va començar a construir, el 1925, la primera escullera artificial, a dic de llevant a base de pedres de Can Bellsolell i de can Jalpí d'Arenys de Munt. Els forts temporals de llevant, les rierades, un pressupost massa magre, la puja de jornals i vagues de treballadors, van provocar que el 1932 l'empresa d'en València fes fallida. L'obra va quedar aturada durant molts anys, fins que essent l'alcalde Jaume Ferrer Calbetó, el 1947, dins la dictadura franquista, amb un nou pressupost de més de 9 milions de pessetes van reiniciar, fent tot el dic de llevant de 830 metres i el de ponent de 480 metres. Es van acabar el 1961, configurant la imatge semblant a l'actual, encara que els anys 90 es va construir una dàrsena pesquera interior.