Anem a tocar ratlla
Avui us trasllado una altra possibilitat de conèixer més la nostra vila. Com he fet altres vegades, ara em plau que, algunes de les frases que diem, moltes vegades no sabem, a fons, el què pot dir-se anar “de passeig”. M’he adonat que el nostre llenguatge està farcit de frases fetes, però no sabem ni d’on vénen, ni quin sentit tenen. Ja heu vist el títol que li he donat a aquest escrit.
Us faré avinent una frase que nosaltres diem sovint i de bursada els forasters també, a voltes ens segueixen, però així de fàcil no són capaços de saber d’on ve aquesta expressió:
Els d’Arenys no sortim a passejar a la Riera. Ho diem, però no ho sabem, com fa molta altra gent. Els d’Arenys diem sempre que “Anem a tocar ratlla”.
La ratlla en qüestió que hi ha al final del passeig. Foto: Xavi Salbanyà
Baixem la Riera sinerenca cap a mar, girem pel Passeig de Mar i anem fins on hi havia hagut el balneari Lloveras i allí toquem la ratlla de la vorera que acaba. Després fem mitja volta i tornem Riera amunt fins a la cantonada del carrer Bisbe Vilà Mateu, allí tornem a tocar la ratlla de la vorera que acaba. I així tantes vegades com el cos (i la companyia) aguanti.
Del passeig en diem anar a tocar ratlla. Però el veritable sentit de la frase és ben mariner: els pescadors arenyencs quan sortien a pescar, anaven a tocar la ratlla de l’horitzó, allà on el mar es casa amb el cel. Si anaven més enllà, perdien la visió de la bandereta del cim de la Pietat (cementiri) i per tant perdien la orientació.
Aquesta bandereta blanca tenia la tasca de ser visible des de diferents llocs, però tanmateix el més important, la tasca que desenvolupava la bandereta. Si perdien la seva visualitat, ja perdien la manera d’estar orientats i podien anar a qualsevulla lloc, que s’allunyés a Arenys de Mar.
Els pescadors anaven a tocar ratlla, la tocaven, però no la traspassaven: els hi anava la vida!
Apali, quan sortiu a passejar, sigueu “rumbosos” i marqueuvos un punt de “paveria” arenyenca (mai fa mal!) amb la xicota o els amics i ben seriosos els dieu: Avui no passejarem, avui anirem a tocar ratlla.
Amb el temps, la bandereta deixà d’existir al cementiri, però l’hem traslladada com a símbol, al cimbell del campanar. Però aquesta ens diu que som independents de la nostra vila germana. Però això ja són figues d’un altre paner.
