​Sobre l'Agermanament Arenys - La Ràpita

He vist que es farà un agermanament entre la població d'Arenys de Mar i la Ràpita, motivat pel fet que ambdues poblacions s’han unit pel món de la pesca, ja que molts rapitencs van venir els anys 50 a pescar aquí a Arenys. Em sembla un encert i un reconeixement a tota aquesta gent que van venir a viure aquí. La meva intenció és aclarir algunes afirmacions o afegir-hi alguns matisos, perquè he llegit alguns articles que parlen d'aquest tema a on no s’acaba de veure clar, i parlo amb coneixement de causa, ja que la meva família i jo hem viscut en primera persona la vinguda de tota aquesta gent de la Ràpita cap a Arenys. 

En Vicenç Comí Moreso (de sobrenom Pistol), el meu pare, nascut a la Ràpita, descendent d'una nissaga d’armadors de barques de pesca i establerts a la Barceloneta a partir dels anys 20 del segle passat, va venir a Arenys l’any 1951 amb tres barques: l’Albarrosa, el Pistol i la Pastora del Monte. Aquella primera expedició va durar un any. Aleshores vivíem a la Riera, a on ara hi ha la Copa Negra i abans la merceria la Providència. Ens vam instal·lar al segon pis. Els mariners eren majoritàriament de Barcelona i després de la jornada de treball havien de pernoctar a la barca, esperant el cap de setmana per anar a casa, i tornar amb el primer tren dilluns al matí. A causa d’això hi va haver alguns problemes, per la qual cosa el pare va decidir deixar-ho estar i tornar amb les barques cap a Barcelona.

Els dos anys següents, 1952 i 1953 va preparar la tornada amb calma. Va avisar al personal de bon principi de les seves intencions, i els que no volien venir van marxar a altres embarcacions (de feina no en faltava a la pesca). Aquestes vacants es van anar omplint amb gent vinguda de la Ràpita, que sabia de bon principi que venia a Arenys. Finalment, l'any 1954 el pare va decidir establir-se definitivament a Arenys de Mar. Aleshores al port d'Arenys només hi havia tres pescadors de barca petita, que anaven al tresmall: en Tau-Tau, l’Isern de Canet i en Subirà (de qui encara avui dia els descendents segueixen al negoci del peix, Peixos Illa). En aquelles èpoques el peix es venia a l'antic Balneari Lloveras, que ja no funcionava com a tal. Allà s’hi va installar la Comandància de Marina, la Confraria i el bar restaurant dels pescadors, que portava en Generoso Blasco, que després va fer el restaurant Pòsit (actualment Giò).

L’any 1955 aproximadament, o el 1956, va venir el Maricel, barca gran d’arrossegament d’en Josep Llaurador, rapitenc establert a la Barceloneta (com la meva família, que eren provinents de la Ràpita, però residien a la Barceloneta), i que també duia gent embarcada de Sant Carles. També van venir altres tres barques petites: el Veloz, d’en Joaquim Zaragoza i els dos fills Joaquin i Pablo; el Mariano, de l’Àngel Comí i també i dos fills, l’Àngel i en Mariano; i el José Pedro, propietat dels germans Josep i Pedro dels qui no recordo els cognoms. Sovint venien a Arenys algunes barques de Barcelona, que havien pescat per aquestes voltes, a vendre el peix aquí al poble. Acudien a la venda molts compradors, sobretot de Mataró.

Tot això va fer que Arenys ja es comencés a conèixer pel seu port i la seva flota, però encara hi faltava gent per poder fer els subministraments necessaris i les reparacions pertinents. A on ara tenim el Club de Pesca Mar Esport, s’hi va construir una mena de tinglado, unes drassanes muntades provisionalment (ja que el port encara no estava acabat), que disposaven de bona part de la platja per muntar i construir embarcacions. Es deien Ballart i Profitós. Com que aquí a Arenys no hi havia ni calafats, ni mestres d’aixa, els van anar a buscar a Sant Carles de la Ràpita. A aquestes drassanes, doncs, hi treballaven més de deu homes, gairebé tots de les terres de l’Ebre.

Foto: Arxiu Municipal

Aquí s’hi va fer la Villa de Arenys, que també duia part de la tripulació rapitenca, i s’hi van construir al voltant de sis o set vaixells, tant d’arrossegament com de teranyina. Pels volts dels anys 1956 o 1957, el meu cosí, en Joan Comí, que havia anat embarcat amb nosaltres, es va establir pel seu compte i es va fer construir una barca gran, també amb molta tripulació rapitenca. Passats uns anys, se!n va fer construir una altra, amb part de tripulació del mateix origen. Eren l’Iceberg i el Teb.

Per tant, la “colònia” rapitenca, va venir aquí a Arenys de la mà, d’una banda, dels Comí (en Vicenç, el meu pare, i en Juanito, el meu cosí), i d’altra banda, del Maricel i les barquetes petites, però també per les drassanes. Tot plegat va fer un efecte crida, ja que a la Ràpita els guanys eren minsos, mentre que aquí ens guanyàvem molt bé la vida, amb molta varietat de peix. Les famílies que van anar venint de la Ràpita anaven buscant una millora de vida, tant per a ells com pels seus descendents (tot i que pocs s’han dedicat després a la pesca). També va afavorir aquest efecte crida el fet que nosaltres vam fer construir quatre barques grosses a la Ràpita en un espai curt de temps, i en Juanito, el meu cosí, dues més, la qual cosa va fer que molts rapitencs, veient que es feien tantes barques amb destí a Arenys volguessin venir-hi a treballar, a embarcar-s’hi.

Foto: Arxiu Municipal

Al cap dels anys aquest interès per venir va anar baixant d’intensitat, ja que la Ràpita va anar prosperant. El port que abans tenien poc desenvolupat va anar creixent, igual que el poble, i alguns van tornar-hi. D’altres, en canvi, es van quedar aquí, es van casar i van formar les famílies, ara arenyenques. Els Zaragoza eren quatre germans i alguna germana. El gran, en Joaquim, com ja he dit, era el propietari de la Veloz. Els altres tres germans Zaragoza, en Pepito, en Paco i en Desiderio, van venir a embarcar-se a les barques de casa meva, del meu pare, o amb el meu cosí Joan Comí, en Juanito. Alguns després es van establir pel seu compte, amb barquetes pròpies, però al principi venien amb les barques grosses de la meva família. Vam tenir embarcats a les barques de casa cognoms (ara ja alguns arenyencs) com els López, els Rosales, els Zaragoza, en Navarro, els Castellà, l’Anyó, en Salvador, els José, els Montserrat, els Pascual, en Servulo, els Martí, en Carbó, l’Obiol, i evidentment molts Comí.

Com que la memòria després de tant temps em pot fallar, ben segur me n’he deixat més d’un, però vull recordar també dels molts pescadors que van venir amb nosaltres de la Barceloneta i també s’han quedat aquí a Arenys. Tan importants han estat els uns com els altres.