De la Seca a la Meca

Aquesta és una expressió que hem sentit dir als nostres avis. Dit d’una persona que belluga molt. Però el que ara veureu, potser és que belluga poc. 

Veiem-ho: La Seca era la fàbrica de la moneda de Barcelona. Atès que la paraula ve de l'àrab i que ve de “sekka” o sigui : fàbrica de moneda. És per això que avui, tothom coneix “la ceca” com la fàbrica de la moneda. 

Però nosaltres ho tenim més proper. L'àmbit que va del carrer Flassaders, carrer Cirera, Mosques i el carrer la Seca de Barcelona (veieu plànol) era on hi havia la fàbrica de la moneda de Barcelona. Sembla que per dissimular, hi varen construir una xemeneia per tal que semblés una fàbrica d’altres coses i no de moneda, no fora cas que els lladregots s’encaterinessin per anar-hi a robar. Avui, la xemeneia encara llueix ben dreta. 

I si tenim la Seca, on fabricaven la moneda, cal trobar la Meca. I podem veure que estan a tocar. Si al planell adjunt veieu el carrer Montcada (on hi ha el museu Picasso) un dels edificis del carrer Montcada –el palauet senyalat de numero 19- era el palau dels Meca, gent de molts possibles que convidaven la “florinata” d’arreu i feien unes festasses que es feien dir : Sí senyor! 

I és clar, amb tanta festassa, se’ls acabaven els neulers i havien d'anar a repostar. I on anaven en una època que no hi havia caixers? Doncs a la fàbrica. O sigui a la Seca, al darrera del Palau on s’hostajaven. 

I si aquesta és una versió, n’hi ha una altra que diu que la Seca era una casa de les valls d’Andorra i la Meca era un collet de la mateixa Andorra. I potser aquí la darrera part de la frase . De la Seca a la Meca i les valls d’Andorra. Amb tot, sembla que això no era ben bé així, i potser la frase és afegida, de quan a Andorra hi volgueren fer un casino i és clar, ja lligava. Anaven al casino a gastar-se els doblers que retiraven de la Seca. 

Però això sembla molt agosarat i jo no m’atreveixo a dir-ho. Però si que ja a l’obra Espill de Jaume Roig escrita pels volts de 1460 es deia: 

“ha prou cassat, 

lo mon çerquant 

he trespassant 

per Çequa y Mequa, 

la Vilaçequa 

he Vall d’Andorra, 

Volta d’en Torra 

he Senta Creu, 

pertot arreu, 

fins Pont Tranquat.” 

I estudiosos com Antònia Carré han dit que els paratges Volta d’en Torra i Pont Tranquat eren dos prostíbuls de Barcelona i, per tant, caldria concloure que tota la frase està ubicada a Barcelona. 

En fi, continuarem investigant, però de moment podem dir que de la Seca a la Meca és al barri del Born de Barcelona.