Everest Trail Race 2023
L’Everest Trail Race és una cursa per etapes i en autosuficiència. Son 6 etapes i 170 km amb 26.000 metres de desnivell acumulat.
Va tenir lloc del 6 al 18 de novembre d’aquest any a l’Himalaia del Nepal, a la zona de Solukhumbu, i en la que vaig tenir el privilegi de poder participar en aquesta 10ena edició organitzada com sempre de forma immillorable.
35 corredors d’arreu del món ens trobem a Katmandú, capital del Nepal, per aclimatar-nos, preparar amb l’organització tot el material, els controls mèdics i el briefing de la carrera amb l’entrega del roadbook, la previsió de la méteo, etc. Un cúmul de sensacions ens envaïen en aquells moments, nervis, dubtes de si podríem acabar aquell repte, la por a com ens trobaríem corrent en alçada, si estàvem realmente preparats per allò, les nits de fred al campament… era l’hora de la veritat. Un bus, durant 9 hores per una carretera que ni en el pitjor dels somnis, ens portaria a Dhap, inici de la cursa a 3.000 metres d’altitud.
La primera nit per causa de l’altitud fa que gairebé no dormi, la pressió atmosfèrica a aquesta alçada fa que es noti la falta d’oxigen, ens falta aclimatació, les pulsacions es disparen i cada dos per tres cal una respiració profunda per captar més oxigen. L’endemà al matí a les 6 quan ens desperten veig que aquella cursa serà més difícil del que havia imaginat, el repte és majúscul. La resta de nits no són millors, el fred és gairebé insuportable i seguim dormint no més de dues hores interrompudes al llarg de la nit. Sortir de la tenda per començar l’etapa quan encara no ha sortit el sol i possar-se la roba de correr suada i humida del dia anterior és un moment desagradable que tots patim per igual.
Les etapes passen, les sensacions són com una muntanya russa, bones, dolentes, pèssimes, extraordinàries, i tot això amb un paissatge on l’escenari és l’Everest, el Lohtse, Nuptse, Ama Dablam… muntanyes que només havia vist a documentals i llibres. Al llarg dels dies passem per cims com el Pikey Peak de 4.100 metres d’altitud, pobles com Namche Bazar, Tiamboché i final de cursa a Lukla.
La duresa de les etapes vé determinada no tant pels quilòmetres i desnivell sinó per altres factors, el fred per la nit, l’alcada, la fatiga acumulada i el pes de la motxilla, doncs essent una cursa d’autosuficiència cal portar-ho tot sempre a sobre, el sac de dormir, l’aigua, manta tèrmica, bruixola, tèrmiques, anorac de plomes, mitjons, botiquí mèdic, gorro, guants, pals, pantalons i jaqueta impermeable, etc i això vol dir penjar de l’esquena uns 8 o 9 kilos.
Una de les experiències més enriquidores ha estat compartir tot això amb els companys de cursa, tots ells de nacionalitats diferents amb un objectiu comú, gaudir al màxim la muntanya. Al acabar cada etapa ens anavem trobant a la tenda-menjador, allà sopàvem, compartíem les vivències viscudes, com ens havia anat el dia i oferíem i rebíem ajuda, ja fos en forma de consells o simplemente una pastilla pel mal de cap o una venda per un turmell.
Un exemple d’això va ser a l’última etapa, tots els que no ens hi jugàvem res a la classificació final vem fer tota l’etapa junts i entrant a meta emocionats, abraçats i tristos per saber que l’aventura tant patida i disfrutada arribava al seu final.
Doncs tot això m’emporto del Nepal, una experiència en forma d’amics d’arreu del món, imatges de les muntanyes més impressionants i coneixer una mica més la cultura i societat del Nepal que va ser colpejada pel terrible terratremol del 25 d’abril del 2015, afectant a Katmandú i un allau que va arrassar des del Pumori al camp base de l’Everest entre altres. Molt recomenable el documental “replicas” per fer-se una idea del que va passar.
Ara toca pensar en el pròxim repte, que serà…
Dades tècniques:
6 dies, 170 km i 26.000 metres de desnivell acumulat per l’Himalaia del Nepal.
Total temps invertit; 35 hores 38 min.
9é classificat
Cim més alt: Peaky peak
Temperatura mínima: -15 graus
Per veure més fotografies a Instagram:
@tonipratsoler
