Xocolates La Sultana

Començo aportant unes dades per seguir més l’escrit: En Jacinto Tintoré Torrent, nebot dels senyors Antonio i Francisco Torrent Carbonell, ens va esquilar cosa de no dir.

La cosa va començar quan, a la segona meitat del segle XIX, els germans Torrent comença-ven a fer un bon calaix, grà-cies a la compravenda de fruits tropicals. L’Antonio ens va construir i regalar, a la Vila, l’Asil Torrent (ja en parlarem altre dia) Per mentre i tant, en Francisco, per causa d’una intervenció quirúrgica i amb por de fer-hi l’estella, va fer un testament hològraf (de pròpia mà).

Fàbrica de xocolates la Sultana a Arenys de Mar.

En el mateix, ens deixava als arenyencs 125.000 duros (o sigui 750.000 pessetes, de les de 1800), o sigui una fortuna. L’home surt de l’operació sense cap perill i s’oblida del testament. Al cap d’uns anys mor.

I el nebodet, el tal Jacinto, un camàndula cosa de no dir, sap del testament hològraf i l’im-pugna, però no a Arenys, sinó a Madrid, on en Francisco havia viscut. Total, que els arenyencs no ens n’assaben-tem (i si algú ho sabia, no va fer res, calla com un traïdor) i per un error de forma (en Francisco havia fet el testa-ment hològraf -de pròpia lle-tra- amb un paper d’Estat de 25 cèntims, quan la llei marca-va que s’havia de fer en paper de 50 cèntims. Quines lleis, eh!!!!).

El galtes senyor Jacinto, aconsegueix que anullin el testament hològraf, s’enduu la “morterada” de calers i per a fer-ho més farcit, ve a Arenys, ens construeix una fàbrica de xocolates i “dilapida” la fortu-na del tiet.

Se’l coneixia pel milionari del carrer de la Torre. És clar que com diu Mossèn Palomer “diners mal adquirits, diners maleïts” i el pobre Tintoré acaba arruïnat i blasmat.

Apali, aquesta vegada us poso deures: cal que ens digueu a quin indret de la Vila es troba la imatge que veieu en aquest escrit. Caldrà però, que haureu d’anar mirant cap enlaire, car d’altra manera, no us en sortireu.

Si no us en sortiu, a l’escrit següent ho diré a tothom.