I amb ella les agendes, els horaris, noves tasques, obligacions, canvis d’armari, nous propòsits que fan minvar la qualitat a favor de la quantitat en un desequilibri que com a mínim acostuma a ser poc saludable. Per aquesta raó i sense el pes de les temperatures sufocants he anat a la platja. Arran de mar, prop de la línia de vida, he parat l’orella a veure si entre ventada i ventada se m’insinuava alguna manera de portar aquest nostre dia a dia tan esmunyedís. He passejat per l’espigó per canviar de perspectiva i he vist sirenes de mar a les pedres pentinant-se el cabell, patins que lliscaven des de les mirades curioses de la sorra estant i converses de blau salat. He imaginat algun pare corrent fins al far i baixant les escales de pressa amb una barra de pa amb la mà alçada per a la filla que s’estrenava a la mar com a pescadora, i oh!, una gavina li ha pres el tresor. He ensumat el vent i tastat la posta de sol. Que tinguem bona entrada!
