La llegenda d'una espasa
A les calendes del segle III després de Crist, Celdoni i el seu germà Ermenter, soldats de l’emperador Dioclecià, venien de Roma, de camí cap a Calagurris, el seu lloc de naixement i on moririen decapitats a la vora del riu Cidacos. S’aturaren a Sot de Bocs, prop de la Tordera. Per sadollar la set, s’acostaren a un pou, ran del camí que els menava a les muralles de la vila. Quan bevien un glop de l'aigua revitalitzadora, se’ls apropà un cavaller arraulit al dessota de mitja capa i els demanà un mos de pa. Li lliuren el pa del seu sarró i a l’instant, el cavaller desapareix. Poden veure que, recolzada a l’obi, hi ha un instrument que podria ser una espasa.
Així podria començar qualque contalla per explicar el nom d’aquest bell indret, on les muntanyes de dalt i de baix agombolen una vila acabada de néixer, els peus de la qual, reposen a les límpides aigües de la Tordera, un rierol mig emboscat i entortolligat a les bardisses dels margenals poc fressats. I aquesta bonica contrada, amb un capell blanc de neu al cimbell de la muntanya de dalt i un ves-tit envitricollat i espès a la muntanya de baix, deixa net i polit el petit turonet del Puig per a què, al seu redós, vagi naixent una patia vila encerclada de torres de defensa. On l'enemic no té cabuda, però l’amic és rebut cor que vols, cor que desitges.
Ai però!!! Ni la bondat dels Sants que, amb el temps, donaran nom a la vila, foragita el temor del Drac. Aquest drac que de mica en mica, de temps en temps, ha anat essent el mal averany que té els vilatans esporuguits, consirosos de ser coneguts per la contrada com la vila del Drac. Aquesta fera ferotge i pudent que esglaia, no només a criatures, sinó a tot vianant que tingui la gosadia de fer camí per la Via Augusta que, al nostre indret, rep el nom de la Tordera. Ah! I el temps es va escolant, sempre amb la malastrugança del drac que té atuïda a tota la població.
Però això no podrà ser pels segles dels segles. Passen els anys i ens trobem que a mig aire de la muntanya de Montnegre, es dreça al casalot dels Vilardell. I mireu que en fou cas, que en Soler de Vilardell, senyor de la contrada, estava, com tothom, amoïnat davant la ferotgia del drac que s’hostatjava a les planúries del Molí d'en Coll i es cruspia els passavolants que gosaven caminar pel camí romà.
I ara, vilatans i vilatanes, feu un silenci pregon perquè us explicarem amb tot detall de com la Vila de Sant Celoni va vèncer el Drac, la seva ferotgia i les seves malvestats. Si voleu, podeu passar: esmoleu el magí, gaudiu de l'espectacle que, pas a pas, us mostrarà la llegenda d’una espasa.
