L’indigent que viu en una tenda de campanya a l’Estació reclama feina
Es diu Leonardo i fa un parell de mesos que va arribar a Arenys de Mar. Abans va passar per diversos municipis com Mataró, Vilassar, Premià de Mar i fins i tot Vilafranca del Penedès. Diu ser de Lleida i tenir 56 anys i reclama un lloc digne o viure i una feina. Es mostra molt crític amb els Serveis Socials municipals perquè assegura no li donen ajuts. També diu que ha parlat amb l’alcalde “però és com parlar amb una paret”.
Leonardo està acampat al jardinet de l’estació.
De l’Ajuntament també en malparla perquè explica que no el deixen empadronar si no disposa d’un contracte de lloguer i d’una nòmina que acrediti que treballa. “Em veig obligat a viure a una tenda de campanya” perquè diu que només té una pensió de 320 euros que rep des de fa un parell de mesos. També s’ajuda demanant almoina o venent mocadors. Demana feina i explica que “sé fer de tot menys de lladre”.
Ha escollit Arenys de Mar després de passar per l’Alberg de Mataró on lamenta que “només hi poden anar els immigrants”. Explica que va sortir de França, on estava casat, amb el seu gos i una motxilla quan es va separar. Llavors, va començar un periple que l’ha acabat portant a Arenys. També té paraules de reprovació cap a Càritas, de qui diu que “només atenen els immigrants”. En canvi, idolatra els Frares Caputxins, perquè “em deixaven dutxar, em donaven roba i menjar” però explica que van haver de tancar “perquè hi va anar una colla de delinqüents i es van barallar”.
Ha optat per instal·lar-se al jardinet que hi ha davant l’estació perquè, com a bon professional de la indigència, és coneixedor que es tracta d’un espai que no pertany al municipi i és de l’Administradora d’Infraestructures Ferroviàries (Adif) que “està a Madrid, i per això els d’aquí no em poden fer fora”. La Policia Local hi passa sovint per la seva tenda i l’aconsella que vagi a serveis socials, però assegura que “ja sé el que em diran”. Viu en una tenda de campanya perquè “no em puc pagar ni una habitació” malgrat que li han fet diverses ofertes. “Hi ha moltes cases ocupades que lloguen habitacions” però no tinc diners per pagar-la.
Una història paral·lela
A la mateixa zona del petit jardinet que darrerament està net de fulles i deixalles, hi conflueix una altra història, la d’en José Luis Arrabal, veí d’Arenys, que fart que el seu gos s’embrutés quan el porta a passejar li va donar per netejar l’espai. “Vaig començar amb un trosset i anar fent” fins a mantenir l’espai en estat de revista. Ho fa per afició i perquè “em va bé per l’esquena” i gràcies a això millora la lesió a les lumbars. “No m’agrada veure el poble brut i no em fa res netejar per millorar-lo”.
