Estic molt contenta perquè va passar. Vaig veure fades. Qui m’ho hagués dit!! Les dones d'aigua, goges, nàiades, nimfes, nereides sempre m'han semblat apassionants. I les bruixes? Ooohh!!! Dones sàvies que feien de llevadores, que vivien d'acord amb la natura i dansaven amb el dimoni (potser per saber que és a prop i no oblidar-se'n?) El fet és que a l'encesa de llums la plaça era plena de canalla de totes les edats i de descreguts i de nouvinguts. I la música va començar i van aparèixer elles, la fada Ventura, la fada de la Llum i la fada Alegria, amb el rou de tot l'any per encendre els llums de la gaia vila perquè ens hi veiem en dies d’hivern. Tot i que les fades són éssers fantàstics, m’agrada creure que esdevenen poble que dóna la mà en els tràngols i no para d'aprendre i que respecta. El poble que té informació i la fa menester per harmonitzar d'allà on venim i fer-nos entendre aquí on som. Ser fada no crec que sigui fàcil, però és la clau del progrés. Bona entrada d’any!
