Una Caixa, la d’ahir, ben nostra (i 3a part)
Des del desembre del 1911, quan va ser inaugurada la nova caixa d’estalvis de la Joventut Seràfica, les coses no podien anar millor. L’èxit de la iniciativa superava les expectatives i així queda palès en una notícia publicada el 1916 a la revista Arenys i Sa Comarca. El text confirmava el succés d’aquella entitat; com superant uns humils objectius, adreçats als més petits, havia sabut atreure els adults amb solidesa i força moral. El millor de tot plegat, però, era la base popular sobre la qual s’assentava aquella secció seràfica: “Es la petita banca d'Arenys pels cabals petits i humils, per a aquells a qui no enlluerna el guany temptador”.
Efectivament, amb humilitat, en silenci, els balanços anuals anaven en augment. A principis del 1919, per exemple, es partia amb una existència a la caixa de 101.356,93 pessetes i s’acabava l’exercici amb 42.000 pessetes més i setanta-set llibretes noves més obertes. No hi havia marxa enrere.
L’interior de la primera sucursal, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi. Foto: Arxiu CaixaBank.
Els directius de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi seguien de ben a prop aquest increment de xifres i ben aviat arribaren a l’acord, conjuntament amb els responsables dels Seràfics, de fer un traspàs definitiu. A finals d’octubre del 1922 es demanà permís a l’Ajuntament per a fer obres, segons el croquis presentat, a l’aleshores número 22 de la Riera —avui núm. 18-20 de la Riera del Bisbe Pol, seu d’una altra entitat d’estalvis—. Aquella finca, a la qual s’accedia en un primer moment pel número 2 del carrer de la Parera, seria, ara sí, la primera sucursal oficial de la caixa creada per Moragas a Barcelona; una més de les més de cent oficines que aquell visionari arribaria a veure obertes arreu del país.
Pocs mesos després, el diumenge 20 de maig del 1923, Pasqua Granada, s’inaugurava aquest nou local. L’acte va tenir lloc a les 12 del migdia i, una vegada feta la benedicció a càrrec de mossèn Rigau i després d’escoltades les intervencions de totes les autoritats, va prendre la paraula Francesc Moragas i Barret. D’entre tots aquells que aquell mateix dia decidiren obrir un compte d’estalvi en aquella entitat hi havia la Societat Coral l’Esperança la qual conserva encara en el seu arxiu històric les llibretes corresponents.
A les memòries que va anar publicant a Alverna, Xavier Maimí es mostrava orgullós del que significava l’obertura d’aquella sucursal, però no podia evitar lamentar que, en certa manera, Joventut Seràfica perdia el que havia estat una branca important del seu projecte social. Efectivament, aquell nou local inaugurat el 1923 era totalment de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l’Estalvi, però si mirem els membres que formaven el consell d’administració local —Juli Cardenal, Xavier de Prats i, especialment, Carles Xena, com a primer director de l’oficina— veurem que l’esperit seràfic hi continuaria latent encara uns quants anys més.
