La inauguració de l’autopista A-19
Aquesta magna obra pública va ser notícia no només a Arenys, sinó que a tot el Maresme, durant quasi tota la dècada dels anys 90. La gent de més edat deu tenir encara força present l'expectació que va despertar el projecte, tant en la seva planificació, com el finançament, la construcció i per les afectacions negatives que també va comportar, sobretot als rials. Expectació i polèmiques van ser omnipresents durant bona part del primer lustre dels 90. Més que una nova via d'alta velocitat es tractava de perllongar l'A-19, la més antiga de l'Estat (1969), fins a Palafolls.
El 1994 es va perllongar l’A-19 fins a Palafolls.
L'anomenada Autopista del Maresme (avui C-32) es va inaugurar poc abans de Sant Joan de l'any 1994, fa poc més d'un quart de segle. En el gran peatge troncal d'Arenys, la cinta la va tallar el socialista Josep Borrell, aleshores ministre del MOPU (després MOTPMA). A la foto, tirada des del tram superior del rial de sa Clavella, es veu la gran carpa que es va muntar aquella tarda, a tocar de la vintena de passos amb barreres del peatge. En gran manera, aquesta necessària obra va venir al rebuf de l'onada expansiva en infraestructures que va propiciar les Olimpíades de Barcelona 92.
En les dècades anteriors, les comunicacions per carretera a la comarca s'havien anat saturant i amenaçaven el col·lapse total, sobretot de Mataró en amunt. Especialment la carretera N-II era incapaç d'absorbir el cada cop major trànsit rodat. Eren famoses i temudes per insuportables les quilomètriques caravanes de vehicles que s'hi formaven, més accentuades els caps de setmana i especialment els mesos d'estiu. Hi havia un clam popular vers l'Estat perquè hi posés remei, amb una alternativa a l'N-II. La franja costanera de la comarca estava ja força poblada i feia moltes funcions, per la qual cosa no era fàcil trobar una solució a gust de tothom.
A principi dels anys 80 ja es van fer avantprojectes, però no va ser fins al final de la dècada quan es va posar fil a l'agulla. En principi, es va plantejar com autovia lliure de peatge, fet que va ser ben rebut per la majoria de la població, excepte per la pagesia (representada pel combatiu sindicat Unió de Pagesos) i per grups i plataformes ecologistes. Els primers defensant la seva activitat i els altres contra la gran "ferida" que l'autovia/autopista feia al territori. Alguns, avui encara són ben vives, com ara el collectiu ‘Preservem el Maresme’.
El 1991, el projecte, ja en fase de complicades expropiacions, va fer un tomb radical i polèmic. El govern central (PSOE) va canviar-li la tipologia: es passava d'autovia a autopista, encara que de peatge tou. S'allargava la concessió de l'A-19 a Acesa (avui Abertis) i a canvi finançava l'obra, que amortitzaria amb la seva explotació. Això va encrespar l'opinió pública i va provocar fortes tensions en els ajuntaments, també en els governats pel PSC, com era el d'Arenys de Mar.
La resta ja és força més coneguda i recent. El 1995 la titularitat va passar a la Generalitat. El 2010 es va allargar el tram Palafolls-Tordera. I el conflictiu tram Tordera - Lloret - Tossa resta en fase d'estudi i és molt contestat per plataformes com 'Aturem la C-32' de Girona. L’1 de setembre vinent el peatge arriba al seu final.
