La querella de la Policia Local
La querella de la Policia Local contra el govern. Aquesta va ser una de les notícies de més abast en el poble a les acaballes del 1994. Tot i que el mal estat de la seu de la policia i del dipòsit de detinguts era conegut i pendent d'actuació prioritària, ningú preveia una acció tan contundent.
Va ser a primers de novembre quan l'Associació i el Sindicat de la Policia Municipal va presentar en els jutjats d'Arenys una querella contra l'alcalde (Ignasi Moreno) i els regidors de Governació (Deri Vives) i de Sanitat (Eduardo Zárate). En un dels punts se sol·licitava a l'Ajuntament una indemnització de 500 milions de pessetes pels danys físics que 5 agents (un 25% del total que tenia el cos) suposadament havien patit a la caserna. Segons el sindicat, 4 d'ells s'havien contagiat d'hepatitis i un del nou virus de la sida. Fins i tot, la querella demanava dures mesures cautelars, com la detenció dels acusats o d'una fiança d'un milió de pessetes per a cadascun.
Com és natural, la querella va provocar de seguida una tensió mai vista a l'Ajuntament. Totes les forces del Consistori, davant unes imputacions tan dures, amb més o menys entusiasme, van donar suport al govern, el qual, en principi, va restar en silenci. A mitjans de novembre el regidor Zárate va anunciar que el govern disposava d'un estudi epidemiològic que demostraria que les condicions de les dependències de la policia no eren un focus de contagi de malalties. Tot i això, poc després, la querella va ser admesa a tràmit pel jutjat número 6 d'Arenys.
Dies després en roda de premsa, davant molts mitjans de comunicació, els tres querellats, molt seriosos (foto), van fer públic un informe mèdic de la mútua laboral Asepeyo en el que s'assegurava que la caserna de la Policia Local es trobava en una correcta situació sanitària. En aquest sentit, a més es va lliurar un vídeo i fotografies de l'interior de les dependències. Imatges que el sindicat va qualificar d'irreals o, si més no, de maquillar les pèssimes condicions de treballar els agents. L'informe es basava en les proves mèdiques fetes a 20 dels 23 agents, afirmant que només un havia donat positiu en hepatitis C.
La querella va seguir el seu curs fins que, mesos després, el jutge va decidir arxivar-la davant la impossibilitat de demostrar fefaentment que els suposats contagis s'haguessin originat dins la caserna en hores laborals.
Feia anys que es parlava del mal estat, de l'estretor i la mala ubicació de la caserna, entaforada en un racó, tocant l'antiga Biblioteca, en els baixos de l'Ajuntament. Això i la insalubritat de les cel·les dels detinguts era motiu de constant debat. El mateix regidor Deri Vives les havia arribat a comparar amb masmorres medievals. A més, els petits espais amb quasi nul·la ventilació estaven saturats a causa del boom del consum de drogues dures dels anys 80 i 90, amb la perillositat afegida de l'aparició del virus de la sida.
Aquesta greu crisi va provocar molta tensió i patiment entre el cos policial i l'Ajuntament, tanmateix va servir per evidenciar públicament la urgència de fer un nou equipament, gran i digne per a la policia. Així va ser, començant al final del segon mandat socialista, executat en el següent i, finalment, la nova i actual seu (a la cantonada del carrer de l'Hospital amb el d'Auterive) es va inaugurar la tardor del 2001.
El cap de la policia que va viure aquest i d'altres mals tràngols va ser Cristóbal González, qui l'any 2000 va ser fitxat pel govern d'Arenys de Munt, com cap de la policia; i allí es va jubilar. Amb tot, el poble d'Arenys de Mar no el va oblidar i el va elegir per votació popular Arenyenc de l'Any 2013.
