Els embotits

|

Mercat 4

Generalment, els embotits són productes o derivats fets a partir de carn –normalment porcina o bovina–, als qual afegeixen condiments, additius o altres substàncies i que es posen dins dels budells de l’animal. Si l’embotit és bo, el budell és el propi de l’animal i, si no és, ho fan en un d’artificial –que és la “pell” que trobem en els embotits. 


A part de la carn, hi afegeixen substàncies com ara espècies, sal, fècules de patata, farines, molla de pa, arròs i, fins i tot, greixos per modificar el producte. La sal que porten és per conservar i protegir l’embotit contra el desenvolupament de microorganismes. 


Malauradament, sovint també hi afegeixen sucre per retardar la funció de maduració de l’embotit i altres substàncies, com els additius –reguladors de l’acidesa, colorants, potenciadors de sabors, entre d’altres. Per tant, hi ha afegits necessaris com la sal, i d’altres, com les fècules o farines, que busquen abaratir el preu del producte i baixen el percentatge de carn que conté l’embotit. El fabricant que ho fa redueix notablement la qualitat del producte. 


Les dosis que hi posen són dins el llindar de seguretat i compleixen el reglament, però no s’han estudiat els efectes sobre l’organisme la barreja d’aquests additius; no només els dels embotits, sinó els dels productes que no són frescos que mengem habitualment. Per això, per prevenció, cal controlar el consum de processats


El primer que cal saber és la manera com s’ha criat l’animal. No és el mateix un animal ecològic que pastura i que menja farratge que un altre de ramaderia convencional que està estabulat, que és sedentari, que no té mobilitat i que menja pinso de cereals i de llegums, aliments que no responen a la seva fisiologia. És important que es respectin els ritmes de creixement de l’animal. 


Cal veure la qualitat i la quantitat de carn que porta. A les etiquetes, el primer ingredient és el que té més proporció del producte; per tant, el primer ingredient sempre ha de ser carn. Entre els embotits convencionals hi ha moltes diferències: n’hi ha que tenen un percentatge de carn del 40% o del 80%. En canvi, en els ecològics, normalment la quantitat de carn ronda el 80-85% i hi ha els mínims conservants. 


Pernil dolç o gall dindi? Depèn. El pernil dolç, generalment, és molt més processat i porta moltes més fècules i afegits. La carn de gall dindi, generalment, sol ser més pura, però també cal veure de quina qualitat és, ja que n’hi ha molts que s’assemblen força al pernil dolç. Per això, és important mirar sempre el percentatge de carn i la qualitat d’aquesta carn. 


Fa un temps, l’OMS va alertar que la carn vermella probablement era carcinògena en humans i que la carn processada també, però aquí hem de diferenciar cada producte. El pernil ibèric es pot considerar una carn processada i, en canvi, és molt saludable i no té res a veure amb productes com els frankfurts, que no ho són gens. És important saber si una persona en menja en excés –fins al punt que això li podria provocar una malaltia– i també com és la resta de la seva alimentació: sobretot si menja prou verdures en tots els àpats. Els antioxidants de les verdures ajuden a reduir els efectes nocius dels tòxics que pot portar la carn.