Un esperit a la recerca de la pau

Al cap de poc temps d’haver traslladat el negoci al port de Mataró, vaig comprar una embarcació de motor com a hobby. Anava amb els nets a pescar raons i qualsevol peix que es posés per davant. Sempre sortíem a pescar a trenc d’alba. I un dia en què de bon matí el cel era un xic emboirat, vàrem descobrir a través de la calitja una embarcació d’unes característiques sospitoses. Per la seva forma ens feia la sensació que era lluny de nosaltres, però n’era a prop. Era una barqueta petita i estranya, no tenia més de dos metres d’eslora, pintada d’un blau clar, plana de sota, amb dos ulls grossos molt ben pintats un cada amura de la proa, i un petit pal guarnit amb una vela petitona. Com que no s’hi veia cap senyal de vida, vam recollir els aparells de pesca i ens hi vam apropar amb una certa recança. En arribar-hi l’impacte ens va fer anar enrere, ja que dins hi havia dues espelmes enceses (i si hi ha un mort) i amb molta prudència ens vam abarloar.

Aleshores contemplant l’interior, vàrem quedar sorpresos, perquè a més de les espelmes hi havia un pastís, mitja síndria, pomes i molta varietat de menjar tot amb perfecte estat. No sabíem ni sabem encara quina classe de ritual era aquell, però era colpidor. Ens vam imaginar que dins aquell petit vaixell i viatjava l’esperit d’algú molt estimat (no es va donar a conèixer). Aleshores ens vam apartar i vam deixar que anés seguint la seva derrota, per a nosaltres incerta, i que arribés tranquil·lament al seu destí sense cap impediment, desitjant-li una bona navegació.