Llum d'hivern

Torna a ser dilluns i dia 1 com al setembre! I, renoi, els pensaments em porten d’aquí cap allà més ràpids que les cames. El 2025 ja està finint-se. Què passa últimament que la cursa del temps em guanya la partida? Sort de les fades que ens han encès les llumetes per il·luminar el calaix de l’últim mes d’enguany. Aquests dies, de festes buidades de contingut potser, però de descans laboral, trobaré a faltar a persones que ja no veuré mai més. Em dol no poder-me-les trobar, ni fer-la petar ni saber si van complir els somnis que els van nodrir des de canalla. I tot i que no serveixi de massa res encendré una espelma a la taula per dir sou aquí, sou amb nosaltres. Vull crear un record com a acte d’amor i de memòria que serà etern mentre el cor bategui. Així que encesa l’espelma, desfaré el fet de fer caber persones a l’agenda, per agendar sortir al carrer sense fer soroll, sentir com es lleva aquesta vila, i quina olor, quina veu gasta. Gràcies per ser-hi un dia més. Bones festes!!!