Can Regàs

L'aparador de Can Regàs era de parada obligada. Em quedava encantat mirant aquelles peces de roba elegants i de marca. I el preu, per descomptat, que de vegades quedava lleugerament amagat, però ja feia jo per veu-re'l. Era roba cara, i sempre pensava que algun dia em podria comprar alguna cosa d'aquelles. Era l'època en què vaig començar a treballar, i el sou no donava, per tant. Està clar, que si vols una cosa que et duri, te'ls has de gastar.

La despareguda sastreria situada a la Riera del Bisbe Pol.

Això mateix em deia la Nuri Pons, que va ser l'esposa i companya d'en Francesc Regàs en aquella botiga centenària. I em va rebre a casa seva, als pisos que hi ha a sobre del que va ser, des de 1920, una de les botigues de roba de mudar d'Arenys. Us he anomenat 1920, però el negoci va començar molt abans: l'any 1886, quan en Joan Regàs Banchs, baixà d'Arenys de Munt i obrí la seva sastreria, al local on ara hi ha una coneguda gelateria, a la riera del Bisbe Pol.

Fins a l'arribada del prêt-à-por-ter, que és el que actualment coneixem, hi venien peces de roba per confeccionar ells mateixos els vestits, com a sastreria. Un aparador que aleshores lluïa amb roba disposada artísticament pel mateix Joan. Hi dono fe per les fotos que em va ensenyar la Nuri. Al local del costat, al número 29, hi tenien el magatzem, que més endavant es va convertir en botiga de joguines. Em comentava la Nuri, que a en Francesc li feia més illusió les joguines que no pas la roba, veient cada dia les anades i vingudes de la canalla, visitant la botiga i quedant-se embadalits amb aquella immensa quantitat de joguines. Com si fos un parc d'atraccions. 

A l'estiu omplien una part amb souvenirs pel turisme, amb estris i complements de platja. Us en recordeu? I cap a Nadal i Reis, joguines a vessar. Per Carnestoltes, els articles propis de la festa: carotes, disfresses i tota mena de complements. Va ser l'any 1986 que el negoci va fer cent anys i van rebre, de mans del president de la Generalitat d'aleshores, Jordi Pujol, un diploma d'honor per ser botiga centenària.

L'edifici necessitava reformes i van haver de fer obres. Se'ls va acudir, per no haver de tancar, de llogar el local de Can Maimí, però s'ho van rumiar massa, i quan van anar-ho a fer, ja no van ser a temps: se'ls havia avançat algú. En aquell moment, els seus fills els hi van dir: Ara voleu obrir una altra botiga? Amb l'enrenou que porta? Altres reis? Altres Carnestoltes? Perquè els fills ja tots tenien la seva feina, i no els podien ajudar. I l'any 2002 van decidir tancar el negoci, pel que sempre es diu, per falta de relleu generacional.

El llegat d'en Francesc a tota aquella canalla que visitava la botiga, va ser l'Arenyot, un dels gegants d'Arenys, construït al taller d'en Mario, el Magic World d'Arenys de Munt. La bèstia és pesant i complicada de portar, i descansa durant gairebé tot l'any. Ara la podem saludar a la sala de botes del Calisay, tot entrant a mà esquerra. El que va demanar en Francesc va ser que traguessin l'Arenyot per Sant Jordi. I així es fa cada any.