El trasllat de dos plàtans de la Riera
En aquesta ocasió, ens remuntem a fa 25 anys. La foto és de principis de la primavera de 1996. Com es pot veure, va caldre un potent camió amb una gran grua articulada per a desarrelar, traslladar i replantar dos magnífics plàtans del capdavall de la Riera, que estaven a tocar de la plaça de la Puntaire, plaça aixecada i popularment coneguda com “de la Vergonya”.
Encara que en fer el projecte definitiu de les obres de canalització i cobriment de la Riera es va intentar salvar-los, el traçat del caixó (12,5 m d'ample per 2,5 m d'alt) i el reduït espai de l'indret ho van fer inviable. En canvi, amb la majoria de la resta dels més que centenaris arbres es va tenir molta cura en què no patissin massa. Amb la sort que els arbres havien arrelat direcció sota les cases, buscant l'antiga fertilitat de les hortes que hi havia fa segles a les lleres de la Riera.
Un dels arbres que es va traslladar l'any 1996. Foto: Francesc Castell
Tanmateix, amb aquests dos només hi havia dues opcions: o la tala o intentar que continuessin vivint en un altre lloc.
La monumental plataneda que flanqueja la Riera de dalt a baix va ser plantada a finals de 1865 i, amb els anys, havia esdevingut (i ho continua essent) un símbol identificador de primer ordre de la vila i la gent ja li tenia (i li té) molta estima. Per això mateix, aquesta operació, encara que es va fer amb poca publicitat, va aixecar força preocupació i expectació. També recel dels curiosos que es van aplegar durant quasi tot el dia per veure les delicades tasques.
La foto recull el moment en què la grua carrega el primer arbre, mentre que el segon encara restava dempeus. Hi havia comentaris per a tots els gustos, encara que predominaven els que auguraven el fracàs de l'operació. S'aferraven a la saviesa antiga de la pagesia i la jardinera que diu que com més vella és un planta (i especialment un arbre) més difícil és que torni a arrelar en un altre lloc. Com així va ser.
Més aviat va ser un gest de cara a la galeria i de bona voluntat política que calia fer, tot i això algun partit va demanar explicacions en el següent ple a l'Ajuntament, criticant també l'alt cost econòmic que va tenir les operacions i amb un resultat nul. Alguns tècnics, amb la boca petita, ja l'havien vaticinat.
Immediatament els dos plàtans es van replantar a la part més alta de la Riera, a l'altura del carrer Barcelona on, després d'una llarga agonia, van morir. Però, s'havia intentat i per això gairebé no hi va haver indignació pel despropòsit. En canvi, sí que es va produir quasi una revolta popular sis anys després, el 2001, ja amb el primer govern tripartit, per la tala de 12 exemplars per l'alineació del vial lateral a l'altura del carrer Montalt. Encara que tot seguit se n'hi van plantar 30 de novells.
Aquest va ser un dels treballs previs a l'obra pròpiament dita que va fer l'empresa adjudicatària Dúmez Copisa. La magna obra de canalització i cobertura de la Riera, que va obrir "en canal" el poble, després de superar mil i un tràmits i negociacions, al final començar mesos després, també amb una altra prèvia: la nova canonada de la claveguera que porta les aigües residuals d'Arenys de Munt. Greu mancança avui sense solucionar.
