Conte de l’avi a les netes
Exordi: aquest escrit vol fer memòria que el dia 4 de juny d’enguany he fet 72 anys... i ja tocava algun conte per a les meves netes: La Júlia i la Mariona.
Fa un temps vaig llegir un conte, curtet, curtet, que em va plaure molt. No he sabut mai de qui és el conte, en demano excuses.
L’he recordat, però no l’havia tornat a trobar. Fa poc temps que l’he retrobat i m’ha abellit molt, trobar aquesta petita joia en aquesta època maldestre que ens ha tocat viure. I llegint-lo he retrobat un xic de pau, bondat i seny en aquest mon tant trasbalsat.
Un avi indi deia a les seves nétes:
- Les persones mantenim una lluita constant en el nostre interior: una terrible baralla entre dos llops.
- ¿Dos llops? - va preguntar la nena gran, la Júlia, amb curiositat mentre la petita, la Mariona, de pocs mesos se la mirava.
- Sí, dos. -I afegia l’avi.
- Un llop és el mal: por, ira, enveja, ressentiment, orgull, cobdícia, ego, mesquinesa, arrogància, autocompassió, mentida i culpa. -Un altre llop és el bé: alegria, pau, amor, esperança, bondat, generositat, veritat i estimació!
- I ... quin llop guanya, avi? - Li va preguntar la néta gran, mentre somreia la petita, i els ulls, de totes dues espurnejaven.
I l’avi els respon:
- Sempre, sempre guanyarà el llop que vosaltres decidiu alimentar.
Senzill.
Aquest conte trobat entre llibres antics, és immens pels avis que, avui, en aquest temps tan revoltat i neguitós, de vegades no sabem com parlar als nostres néts i nétes.
Per a les nostres nétes: Júlia i Mariona. Perquè sempre que els faci falta, ho rellegeixin, ara no, que son petites i amb el cor ben net, però sempre serà una medecina que les pugui acompanyar.
