Arenys de Mar fa 425 anys
Entre avui i demà, Arenys de Mar està d'aniversari. La vila celebra els seus 425 anys. Els dies 18 de gener de 1599, Gastó de Montcada, marquès d'Aitona i vescomte de Cabrera, va resoldre els interminables plets i conflictes entre els habitants d'Arenys de Mar i Arenys de Munt. L'endemà, 19 de gener, va resoldre la partició i delimitació dels termes municipals de les dues parròquies: Sant Martí i Santa Maria d'Arenys. A continuació, recuperem els fets succeïts la setmana dels barbuts de fa 4 segles i un quart. Tot el que explicarem aquí ho podeu trobar ampliat al llibre “Quan nasqué, s'emancipà i s'organitzà una vila. Arenys de Mar 1574-1720”, de Josep Maria Pons i Guri.
Gravat d'Arenys de Mar, al segle XVIII.
Un dels llocs més florents de la costa
Al llarg del segle XVI, el veïnat de mar d'Arenys mostra un evident creixement urbà. La vinguda de gent nova, tant pel que fa a gent del Principat com, especialment, dels occitans del Regne de França, fa que el nucli sobrepassi de llarg el centenar de cases. A la dècada del 1560, la construcció de diverses torres de defensa converteix la població en un nucli inexpugnable. Aquestes serveixen per alertar la població de la presència de naus pirates, per refugiar-s'hi i per fustigar-los durant l'atac, amb tota mena d'armes. Tot el terme d'Arenys, com la resta de l'Alt Maresme, forma part del Vescomtat de Cabrera, una jurisdicció feudal del Comtat de Girona, que fa molt pocs anys ha estat comprada per la poderosa nissaga dels Montcada.
Tanmateix, el nucli principal, amb l'església parroquial de Sant Martí, són a més de mitja llegua terra endins, i només s'hi pot arribar per una riera cabalosa, intransitable quan plou. Assistir als oficis religiosos és cada cop més complicat, si no es vol deixar el poblat a mercè dels corsaris. Per aquests motius, el 1574, el governador general del Vescomtat, concedeix permís als habitants de la Ribera, per reunir-se en assemblea separadament dels de Sant Martí. S'elegeixen tres síndics —Sebastià Doy, Joan Vallalta i Miquel Riera— que el 1575 obtenen llicència del bisbe de Girona, Benet de Tocco, per edificar una església pròpia dedicada a la Mare de Déu. Seguint les directius del Concili de Trento, l'Església catalana vol ser més present arreu del país, per assegurar-se que tothom tingui un accés fàcil a la Fe Catòlica i que el culte protestant no travessi els Pirineus. El 1583, els arenyencs aconseguiran permís per construir una església més grossa: és l'actual Santa Maria d'Arenys.
Pica baptismal d'Arenys de Mar, amb la inscripció
"SABASTIA DOY · I · MIQUEL RIERA · SENDICHS · A(N)Y 1575".
Els conflictes entre els dos Arenys s'agreugen
La nova parròquia porta aparellada la condició de poble i, immediatament, la vila té la seva Universitat de singulars homes que la constitueixen, i els corresponents obrers de l'església, que poden demanar permís per convocar l'assemblea de caps de casa. Les vídues caps de família no participen directament d'aquestes reunions, però poden fer constar davant notari les seves consideracions. Les relacions entre les dues universitats, la d'amunt i la de mar, no són gaire cordials. La separació eclesiàstica ha deixat molts temes per resoldre, com quin territori correspon a cada parròquia, qui ha de fer guàrdia a les torres de defensa, qui pot fer servir la platja per carregar i descarregar mercaderies, entre altres. Els conflictes s'agreugen i els plets arriben fins a la Reial Audiència del Principat de Catalunya.
Escut heràldic de Gastó de Montcada i Gralla-Desplà, situat al pati del Museu d'Arenys,
amb les armes del Vescomtat de Cabrera al mig.
El 1598, el nou vescomte de Cabrera, Gastó de Montcada, decideix posar ordre als seus dominis catalans. El senyor d'aquestes terres és també marquès d'Aitona, gran senescal de la Corona d'Aragó i mestre racional del Principat de Catalunya. Té tantes propietats arreu del reialme que tothom diu que pot travessar Catalunya de punta a punta sense sortir dels seus dominis. El seu poder ha fet famosa la dita: “el marquès d'Aitona és un rei sense corona”. Tanmateix, la necessitat d'aconseguir més diners porta el vescomte a concedir privilegis a canvi de retribucions. Una de les zones més prometedores econòmicament és la marina del Vescomtat de Cabrera, la Marina de la Selva. La victòria contra els turcs a la batalla de Lepant ha pacificat la costa catalana, donant pas a un floriment del comerç marítim i la construcció naval.
La sentència arbitral
El 12 gener de 1599, el vescomte organitza el consell municipal de Sant Pol després de rebre un donatiu de 300 lliures barcelonines. El 14 de gener, fa el mateix a Canet, on a més els atorga el privilegi de fleca i taverna. Del 17 al 19 de gener resol els conflictes que tenen els Arenys, amb la creació dels seus repectius consells. A Calella, no li toca el torn fins al 9 de juny. I al novembre, es ven la jurisdicció de Vallgorguina al castell de Montclús. Tanta activitat fa pensar que els acòlits del vescomte ja tenien el terreny preparat abans de la visita. En el cas dels Arenys tot comença el dia 17 de gener a Sant Martí. La universitat dels d'amunt elegeix 12 síndics, que juntament amb els obrers de la parròquia representaran la vila davant l'arbitri del seu senyor feudal. Els de mar fan el mateix, l'endemà, 18 de gener. Ambdós grups es comprometen davant notari d'acceptar la sentència arbitral.
La sentència aribitral del 18 de gener de 1599.
El pronunciament del vescomte comença desitjant que les dues universitats visquin amb pau, tranquil·litat, amor i germanor entre elles. Aleshores, resol punt per punt tots els plets i conflictes oberts. Pels habitants d'Arenys de Munt, els allibera de fer guàrdies de mar i d'haver de mantenir les torres de defensa. Ara bé, els d'Amunt no podran obligar els de mar a fer guàrdies. A més, tenen dret a vendre i comprar mercaderies —vingudes per terra o per mar— a la platja sense gravàmens; poden construir vaixells a la platja sense pagar cap imposició. Els habitants d'Arenys de Mar, queden alliberats de l'obligació d'anar a missa a Arenys de Munt uns determinats dies de l'any —com ara Nadal, Pasqua o la Mare de Déu d'Agost—; els allibera d'haver-se de fer càrrec del manteniment de l'església d'amunt; i també poden comerciar en aquell lloc sense gravàmens. Finalment, els habitants que vagin a viure d'un poble a l'altre, queden subjectes als impostos i obligacions del nou lloc de residència.
La separació del terme i cinc privilegis més
La nit del 18 de gener els arenyencs de mar i d'amunt van a dormir havent resolt els seus conflictes. Resten, però, dues coses: fixar els límits dels dos municipis i establir com s'ha de regir la seva administració. Dit i fet, l'endemà 19 de gener, s'apleguen les dues universitats al lloc de la riera on el vescomte els ha citat. D'aquest punt, prop de 1.700 metres lineals des de la ratlla de mar, es repartirien 12 marques de terme, mantenint aquesta distància fins al límit amb Canet, a llevant, i fins a la riera de Torrentbò, a ponent. Els propietaris de les finques per on passa el termenal, tenen un mes per triar a quin dels dos municipis volen pertànyer.
Les reunions del Consell Municipal se celebraben a la Torre de Mar,
una torre de tres cossos situada ran de platja, molt semblant a la de Canet (a la imatge).
El mateix 19 de gener, Gastó de Montcada dóna privilegi a la universitat de mar per organitzar-se permanentment. Arenys de Mar passa de funcionar amb una assemblea de caps de casa amb un consell municipal amb jurats i clavari (tresorer). També atorga a aquest consell cinc privilegis: tenir el monopoli de fleca i de taverna, per tenir ingressos; que els seus membres siguin elegits anualment per insaculació (sorteig); que els jurats puguin portar la insígnia corresponent; que els presos per delictes menors nascuts a la vila, no se'ls enduguin a un altre lloc; i finalment, cancel·la alguns processos per delictes lleus contra alguns habitants. Tot això va costar als arenyencs un total de 1.500 lliures barcelonines, que es pagà amb partides de 200 lliures.
Les primeres eleccions
Tot i que Arenys de Mar podia tenir un consell municipal, és a dir, un Ajuntament, des del mateix 19 de gener. Les primeres eleccions encara van trigar uns mesos. Calia primer una minuciosa preparació. Així, el 13 d'abril de 1599 es reuniren per darrera vegada tots els caps de casa. El nou Consell Municipal estaria compost per 34 persones: amb un jurat primer, segon i tercer, un clavari (que feia de tresorer) i trenta homes del Consell. Tanmateix, d'aquests 30 en la primera elecció només se'n posarien a la bossa 27. Els tres restants serien, a partir del segon any, els jurats de l'any anterior.
Final de l'acta de la reunió del 13 d'abril de 1599 i inici de la del 3 de maig de 1599.
El Consell funcionava d'una manera força diferent de les institucions d'avui. Els jurats, que eren els màxims representants, tenien veu, però no vot. El clavari havia de dipositar una fiança abans d'accedir al càrrec. Cap deutor amb el Consell podia accedir a un càrrec. A la bossa del jurat primer hi havia d'haver 7 noms, a la del jurat segon, 10; a la del jurat tercer, 13; a la del clavari 12; i a la dels consellers, 36. Un cop elegits, els jurats nomenarien 4 oïdors de comptes i la resta de funcionaris. Les eleccions se celebrarien cada any el 3 de maig, diada de la Santa Creu, a la plaça pública (avui la plaça de Flos i Calcat). Els escollits foren els tres jurats: Gabriel Lleu, Joan Pau Andreu i Umbert i Gabriel Borrell; com a clavari Joan Pasqual i Lleu, i 27 consellers encapçalats per Bartomeu Borrell.
Una festa anual per commemorar-ho
Una de les seves primeres decisions fou també sobre els ritus i els símbols. En aquell moment acordaren que la Bandereta que avisava dels vents als mariners i que hi havia hissada a la Torre de la Guàrdia, al cim de la Pietat, passés, del blanc que lluïa fins aquell moment, a tenir els símbols d'un aranyó damunt del mar, amb les lletres A i R. Tot i que el nom d'arenys prové del llatí arennios, arenes, sorral de riera, el nom sonava molt semblant a aquest arbust. Acompanyen l'aranyó, el símbol de la Confraria de Sant Elm, dita dels mariners, una creu entre xiprers. També acordaren que aquesta bandera onegés tot l’any al cim del campanar i que, cada any, després de l'elecció fos renovada. És, per tant, aquest canvi de la bandereta la celebració que cada any ens fa memòria dels esdeveniments que van tenir lloc entre l'hivern i la primavera d'avui fa 425 anys. Per molts anys!
La bandereta que s'hissa al campanar el primer diumenge de maig de cada any és símbol del nou municipi.
