El Calisay: de destil·leries a centre cultural (1a part)

Fa 26 anys era notícia a Arenys de Mar...
|

Aquest va ser un tema que fou notícia durant una dècada llarga. I fins i tot més temps. A principis dels anys 80 del segle passat Arenys va viure amb tristor la decadència de dues de les seves empreses més emblemàtiques: la fàbrica del famós licor Calisay i la de les moles abrasives Muvisa. En aquesta pinzellada històrica em limitaré la primera. Eren temps de crisi industrial i econòmica. Àdhuc que social i política, en el marc convuls del final de la dictadura franquisme. 


Arenys no va quedar al marge i ja als anys 70 va patir la crisi del tèxtil amb el tancament de moltes petites empreses i tallers. Afortunadament, una altra empresa emblemàtica del sector, Cóndor, va resistir, tot reinventant-se. Però en el cas que ens ocupa, pocs anys després, ja entrats els anys 90, tant el Calisay com la Muvisa, no ho van poder superar i van desaparèixer. 


El Calisay 1940 aaaa


En el cas del Calisay, dins aquest marc de crisi (anys 70), s'hi va afegir que el consum de licors dolços va baixar, tot posant-se de moda licors més secs com el whisky, el rom o la ginebra. 


Tot i que Destilleries Mollfulleda SA encara era la tercera de tot l'estat en producció de licors, amb un centenar de treballadors... l'empresa va aguantar diferents embats, fins que l'any 1981 el hòlding Rumasa (de Ruiz Mateos) va comprar la majoria d'accions de les destilleries. Al principi alguns van creure en el miracle. No obstant això, ben aviat les expectatives de recuperació es van diluir en un tres i no res. Una gestió nefasta va agrejar molt la situació, i amb menys d'un any la plantilla de treballadors es va reduir més d'un 60%, quedant-ne només 30. 


El febrer de 1983, amb sorpresa per a molts, el Consell de Ministres del primer govern del PSOE vas aprovar l'expropiació de Rumasa i a l'any següent Destilleries Mollfulleda van ser privatitzades de nou en subhasta. Es van adjudicar a Bodegas Pedro Rovira, sense que la família Mollfulleda (tercera generació, des de la fundació, el 1896) hi participés; encara hi conservava tanmateix un considerable paquet d'accions. 


Encara que feia temps que s'havia perdut el famós tap de suro, les destilleries van diversificar la producció amb nous licors i es van fer noves campanyes publicitàries... Malgrat que això va significar un altre petit bri d'esperança, a la fàbrica del Calisay només hi havia una activitat quasi residual, tot i que es mantenia la producció artesanal original que tanta fama havia donat. Tanta fama, prestigi i força premis, fins i tot internacionals, sobretot al principi del segle XX. 


Així les coses, el desenllaç era més que previsible i va ser ràpid. El 1992, amb només 10 treballadors, es va fer suspensió de pagament, el 1994 es va traslladar la producció a Mora la Nova, l'administració se centralitzava a l'Hospitalet de Llobregat i el gener de 1995 es va tancar definitivament la producció a Arenys.