“Fullejant per internet”
Un dia, ja fa un temps, escoltant Ràdio Arenys, (una tertúlia entranyable de dissabte al matí) feta per persones ja d’una certa edat –més o menys com la meva– anaven desgranant els fets d’actualitat. Que si verdes, que si madures, qui la diu més grossa i qui diu el darrer comentari sorgit de la més profunda relació amb el país. O no, que pel cas vindria a ser el mateix.
Més visceral que raonat, però crec que aquestes tertúlies fan que la vila es vagi també configurant (no podem perdre els Setciències!). No sé si som massa, els oïdors d’aquests productes radiofònics. I de cop, un tertulià diu una frase que em va semblar magistral, diria més, genial!
–L’altre dia, fullejant per internet.
Però en el fons del fons, el que fem, no és entrar a internet. No és navegar per internet, no anem a la recerca del més pregon que corri per internet.
No, nosaltres prenem internet com un llibre, amb mentalitat de llibre, amb esquema de llibre. Per nosaltres internet no és interactiu (si ni sabem què vol dir la parauleta!). Per nosaltres, internet és un gran llibre que, quan el necessitem o quan ens vaga, el fullegem.
Penso que és una de les frases més entenedores -i també més corprenedores- d’una generació que, quan vàrem néixer, pels carrers corrien carros i tartanes i amb poc més de mig segle hem acabat fullejant internet.
I que per molts anys ho puguem fer!
Però, nosaltres, la llambregada que fullegem per internet, la sabem col·locar al seu espai històric determinat.
A mi em fa però, que la jovenalla que avui navega per aquest maquinari, potser acaben confonent la revolució francesa amb el Sant Sopar. I de ben segur que si algú els parla d’en Longinos, l’acaben confonent amb un rellotge. O quan miren el Gran Hermano per TV creuen que és un programa -infecte- de la tele, i no la gran troballa de l’Orwell a la seva obra 1984.
–Què hi farem?
La meva àvia, indefectiblement, sempre responia:
–Mala cara quan morirem!
