Un retard judicial provoca l'absolució d'un home acusat de violar a tres nebots d'Arenys
El tribunal de la secció 22 de l'Audiència de Barcelona ha dictat ‘in voce’ sentència absolutòria ferma després que el ministeri públic hagi manifestat que “no té més remei” que ratificar la seva petició de prescripció i que el lletrat particular que representa a les víctimes hagi retirat l'acusació.
La Fiscalia relata en el seu escrit que l'acusat havia comès suposades agressions sexuals de forma continuada contra els seus tres nebots entre 1989 i 1997 d'Arenys de Mar i havia aconseguit que el mantinguessin en secret mitjançant xantatge, ja que els deia que el seu cosí es quedaria sense pare perquè a ell li ficarien en la presó.
Façana principal dels jutjats d'Arenys de Mar.Foto: Xavi Salbanyà
El ministeri públic, que dona veracitat al relat de les tres víctimes, explica que el nen va patir la seva primera presumpta agressió sexual a sis anys, en 1989, en una estada familiar a Montserrat en la qual l'acusat, amb l'excusa d'anar a fer la migdiada, es va emportar a la víctima i la va forçar a fer-li tocaments genitals.
Després del que va passar a Montserrat, l'acusat buscava moments tot sol amb la víctima, de forma continuada en el temps, en els quals li demanava que li fes tocaments genitals i en els quals van practicar sexe oral i amb penetració anal mútua, segons la versió sostinguda per la Fiscalia.
La víctima —prossegueix l'escrit d'acusació— va explicar que els fets van acabar un dia indeterminat en una platja del Maresme, quan l'acusat es va despullar davant ell i les seves germanes bessones, moment en què el nen li va preguntar si feia les mateixes coses amb elles, al que el processament li va respondre assentint amb el cap.
Les dues bessones, segons recull la versió del ministeri públic, van patir agressions sexuals similars almenys entre 1994 i 1997, a les quals l'acusat prèviament atreia amb el pretext de jugar, per a després realitzar-los tocaments, projectar-los pornografia i practicar amb elles sexe oral.
Encara que la Fiscalia afirma que els fets constitueixen tres delictes continuats d'agressió sexual amb penetració o, alternativament, d'abús sexual amb penetració no consentida, ha demanat la seva prescripció en virtut del Codi Penal de 1995, el que s'aplica a l'acusat per les dates en què van succeir els supòsits fets.
El ministeri públic argumenta que si el jutge instructor hagués imputat a l'acusat, quan les víctimes el van denunciar, a l'abril 2017, en lloc d'haver-ho dilatat fins a 2018, no s'haurien complert els 20 anys que marca la llei que estava vigent quan es van cometre els presumptes fets i no haurien prescrit.
“El jutjat no li va atribuir formalment responsabilitat criminal mitjançant la qualitat d'investigat fins a l'any següent (2018), quan la prescripció ja s'havia produït de manera indiscutible”, ha subratllat en l'escrit d'acusació.
La Fiscalia ha criticat que la imputació de l'acusat s'hagués produït amb mesos de retard “per a esmenar una omissió difícilment comprensible —perquè degué ser inclosa en la primera incoació de les actuacions— i que ha estat el detonant de la falta d'interrupció de la prescripció”.
El ministeri públic ha recordat que “fins i tot una provisió pot tenir caràcter interruptiu de la prescripció si s'acorden diligències essencials en el procediment, com la declaració en qualitat d'investigat d'una persona i unió a la causa dels seus antecedents penals”.
A més, subratlla que les dues actuacions de diligències prèvies abans de la imputació “no acorden dirigir de manera expressa el procediment contra el denunciat, ni tan sols esmentar-li, com tampoc acordar la indispensable i elemental diligència de la seva declaració i incorporació de Fulla Històric Penal actualitzada”.
